lunes, 14 de diciembre de 2009

contes d'Abecedari i Còmic

Títol: Aprèn L’ABECEDARI amb endevinalles
Tipus: llibre d’Abecedari.
Autors: Olga Xirinachs i Ramon Besora
Il·lustració: Juan Manuel Moreno
Editorial: Beascoa





Aprèn L’ABECEDARI amb endevinalles, és un llibre molt complert, on les paraules, les lletres de l’abecedari i les diferents endevinalles juguen un paper molt important.
Cada pàgina d’aquest llibre, està compost per una petita i senzilla endevinalla, amb un dibuix referent a aquesta, i la lletra inicial amb que comença la resposta a l’endevinalla.
A la part del darrera hi ha una gran il·lustració i a sota un petit requadre amb un munt de paraules que comencen per la lletra A.
Els nens i nenes han de fer anar la seva imaginació i el seu pensament, ja que han d’aconseguir trobar la resposta a l’endevinalla que se’ls hi planteja des de bon principi.
Un llibre per aprendre tot passant una estona molt amena i divertida.



Títol: UNA SORPRESA PER AL PEIX KIKI
Tipus: còmic
Autor: Jacques Duquennoy
Editorial: Edicions Baula
Traducció: Jordi Vidal



UNA SORPRESA PER AL PEIX KIKI, és un dels llibres, de la col·lecció Fantasmes. Aquesta col·lecció presenta: Les bromes del Nessie, Els fantasmes trapelles, Visca els nuvis! I Les cascades del Niàgara.
És tracta d’un llibre de tipus còmic, amb molt poc text, més aviat són expressions simples i visuals, onomatopeies, i molta il·lustració en forma de vinyetes.

El kiki, és un peix vermell però que s’avorreix molt dins la seva pròpia peixera, ja que està molt sol. La Laura, en Jordi i l’Eduard els seus amics fantasmes miren de distreure’l.
Mentrestant, l’Enric que també és un fantasma, instal·la una porta corredissa a la cambra de bany i obre totes les aixetes perquè s’ompli d’aigua tota la cambra i tots junts amb en Kiki puguin jugar plegats...però es desborda i tot el castell queda immers en aigua, ara sí que en Kiki no s’avorreix, i s’ho passa d’allò més bé!!

contes D'Imaginació

Títol: TU ACABES ELS POEMES
Tipus: llibre d’imaginació. POEMES
Autor: Lola Casas
Il·lustració: Mercè Arànega
Editorial: Edebé





TU ACABES ELS POEMES de Lola Casas i mercè Aràgena com a il·lustradora, és un llibre per aprendre, fer anar la imaginació i divertir-se tot llegint.
El llibre presenta quatre clars apartats, i en cada apartat hi han 6 poemes del mateix tema.
- coses de vestir
- coses de menjar
- coses de jugar
- coses de casa

Es tracta de completar els poemes amb la paraula que hi falta i que hi vagi millor, la més adequada. Per tant el nen haurà de pensar, fer anar la seva imaginació...
El nen o nena s’ha de fixar molt bé amb els dibuixos que acompanyen el text i simplement ha de jugar a endevinar...
Les solucions dels poemes les podem trobar a les pàgines finals del llibre.






Títol: ¿ A QUÉ SABE LA LUNA?
Tipus: llibre d’imaginació. AUTOR
Autor: Michael Grejniec ( text i il·lustració)
Editorial: Kalandraka
Traducció: Carmen Barreiro
Colección libros para soñar




¿ A QUÉ SABE LA LUNA? És un dels llibres de la col·lecció libros para soñar...són llibres on la imaginació flueix per tota la ment, on fas la teva pròpia interpretació d’allò que acabes de llegir...ja que, qui pot arribar a tocar la lluna?....
Aquest llibre en concret ensenya de molt a prop als més petits que els uns hem d’ajudar als altres, que amb l’ajuda i l’esforç de tots junts podem aconseguir allò que ens proposem.
El relat comença en que és una petita tortuga que puja a dalt d’una gran muntanya per poder arribar a tocar la lluna però veu que és impossible, així que l’elefant l’ajuda, i puja damunt d’ella, i així molts animals s’acosten i van enfilant-se un damunt de l’altre per poder complir el seu desig. L’últim en pujar és el petit ratolinet, que aquest aconsegueix tocar la lluna i saborejar-la, però no només l’assaboreja ell sol sinó que en dóna una miqueta a tots....


Títol: EL VIATGE DE BABAR
Tipus: llibre d’Imaginació. AUTOR
Autor: Jean de Brunhoff
Editorial: Aliorna
Traducció: R. P. Balasch
Edat: A partir de 4-5 anys i per a adults





EL VIATGE DE BABAR, és un gran llibre il·lustrat, ple d’aventures, d’intriga..
El rei Babar i la seva esposa reina Celest s’han casat i per a cel·lebrar-ho se’n van amb un globus a fer un llarg viatge de noces.
Però per a la mar bufen vents dolents i molt forts i el globus finalment cau en una illa deserta. Al cap d’un temps un vaixell els veus i els recull, però Babar i Celest han perdut els seus vestits i les corones i ningú no creu que siguin els reis dels elefants...així que els voldran vendre a un circ.
Mentrestant, al país dels elefants, algú ha fet una broma de mal gust al rei dels rinoceronts, el qual declararà la guerra als elefants, i aquests guanyaran gracies a l’ajuda del gran Babar.



Títol: LOS POEMAS DE PILLO
Tipus: llibre d’Imaginació. POEMES
Autors dels poemes: Gloria Fuertes, Antonio García Teijeiro, José González Torices, Antonio Gómez Yebra, Carlos Reviejo, Ana Mª Romero Yebra y Eduardo Soler.
Il·lustració: Sofía Balzola
Editorial: Ediciones SM



LOS POEMAS DE PILLO, es tracta d’un llibre magníficament il·lustrat per Sofía Balzola, on es recullen poemes d’alguns dels més importants autors espanyols de poesia infantil.
Tots els poemes que es troben en el llibre, excepte els de Gloria Fuertes, s’han escrit únicament per aquest llibre.
Els seus autors principalment han tingut en compte el món del nen a l’hora d’escollir i triar els diversos temes per apropar a aquest a la poesia des de una edat molt primerenca, des de molt aviat.

La lletra que acompanya els poemes, és una lletra molt senzilla, una lletra cal·ligràfica que facilitarà la lectura als més petits.
Les il·lustracions són molt expressives i adequades al context de cada un dels poemes.

En tot el relat poètic, un ratolinet molt simpàtic i carismàtic anomenat: Pillo serà el qui acompanyarà al nen a seguir endavant en la lectura i en l’aprenentatge.


Títol: ¿QUIÉN HA VISTO LAS TIJERAS?
Tipus: llibre d’Imaginació. AUTOR
Autor: Fernando Krahn ( del text i il·lustració)
Editorial: Kalandraka
Traducció: Iolanda Gonzàlez
Col·lección Libros para Soñar




¿QUIÉN HA VISTO LAS TIJERAS?, és un llibre on els nens i nenes han de fer volar la seva pròpia imaginació, imaginar que és el que realment ens vol dir el llibre...
El llibre tracta d’unes tisores que eren molt entremaliades i sempre feien de les seves. Hipòlit, que era un sastre, treballava sempre amb aquestes tisores, però un bon dia, van desaparèixer. El que més volien les tisores era gaudir de noves emocions, de passar una bona estona fent de les seves, així que es van disposar a tallar tot el que trobaven pel seu camí, sobretot tallar altres coses diferents que no fossin teles...perquè d’això ja n’estaven ben tipes, sempre el mateix, per això volien noves sensacions.
Van tallar el diari d’un bon senyor, la trena d’una nena molt bonica, després un ram de flors, van alliberar de la seva corretja a un gos. Van tallar la horrible corbata d’un home, els fanals xinesos que penjaven, les cordes d’un violoncel, l’estel d’en Dídac...I així van anar tallant tot el que trobaven fins que van decidir tornar amb el sastre Hipòlit.
Quant va veure que havien tornat, les va tancar dins una gàbia, perquè pensava en tota la tela que tallar, ja que sense les seves tisores no podria pas treballar.


Títol: AVIS
Tipus: llibre d’Imaginació. AUTOR
Autor: Chema Heras
Il·lustració: Rosa Osuna
Editorial: Kalandraka
Traducció: Ariadna Martín Sirarols
Col·lecció Llibres per a somniar




AVIS, és un llibre d’imaginació i melancolia. És tracta d’un llibre molt tendre i ple de sentiments profunds, on la vellesa de dos persones entra en importància, i tot gira al voltant d’ells.
El text és senzill i fins hi tot va repetint la seva estructura, al moment en que diu:
“ No diguis això dona! Ets tan bonica com el sol, amb els teus ulls tristos com els estels de la nit.... I fes el favor d’afanyar-te, que hem d’anar a ballar!”
Això es el que va repetint l’Avi, i va afegint més coses al moment que l’àvia va treien alguna cosa nova per posar-se...un llapis d’ulls, un pinzellet per les pestanyes, un pot de crema per la cara, un pintallavis, una faldilla.....
L’Avi li vol fer entendre que sempre serà la més bonica del món per ell, sempre serà aquella nena que va conèixer i que es va enamorar...i ara vol el mateix, no vol que es posi mil capes d’estranyes potingues que la facin ser diferent. Per ell ja es la millor i sempre ho serà, així que vol gaudir d’una gran vetllada tot ballant a la llum de lluna juntament amb ella, amb el seu gran amor, bonica com el sol.
I ella comprèn que la vida va passant i ja no son els jovenets que eren, però sap que els dos estaran molt units i es cuidaran un a l’altre, així que en Ramon per ella, és tan bonic com la lluna!.


Titol: El contador de cuentos
Tipus: llibre d’imaginació
Autor: Saki
Il·lustració: Alba marina rivera
Col·lecció: hojas sueltas
Editorial: Ediciones Ekaré
Edat: a partir de 9 anys



Durant un viatge amb tren, tres inquiets nens i la seva tieta soltera comparteixen vagó amb un elegant jove. En un intent per tranquil·litzar als petits, el jove explica la història de la Berta, una nena molt i molt bona.


Al final els nens es calmen, estan molt atents i els hi encanta la història d’aquest jove.





Titol: Xocolata
Autor: Marisa Núñez y Helga Bansch
Il·lustració:Helga Bansch
Editorial: OQO
1er premi internacional del llibre infantil




La Xocolata pren el seu bany diari a la llacuna. Un dia s’assabenta que a la ciutat hi ha una casa de banys, i decideix sortir de la selva amb la intenció de probar-los. Per no fer massa pinta de salvatge, es compra un bonic xandall i unes bambes colorides i amb llumetes, disposada a conèixer la vida de la gran ciutat.
Quan arriba a la capital, la Xocolata fa una incursió rápida en els costums urbans actuals més tòpics i coneguts per la mirada infantil, i experimenta un altre estil de vida, ben diferent al seu.
En aquest relat, es parla dels desitjos, de l’amistat i de la importancia de l’experiència i de valorar allò que ens envolta.

contes de Coneixement






Títol: L’OLFACTE
Típus: llibre de coneixement
Autors: J.M Parragón J.J Puig.
Il·lustració: María Rius
Editorial: Edicions Parramón
Col·lecció els cinc sentits




L’OLFACTE és el títol d’un dels cinc llibres de la col·lecció; els cinc sentits.
La vista, l’oïda, el gust, el tacte, formen part d’aquesta meravellosa col·lecció.
Cada llibre al darrera inclou un text pedagògic. En aquest específicament seria: el sentit de l’olfacte i els òrgans de l’olfacte.
María Rius una de les grans il·lustradores d’aquest país, explica als infants, amb grans i úniques imatges, els cinc sentits corporals.
En el llibre: “l’olfacte” el text ens parla de les coses que tenim al nostre voltant que desprenen una olor diferent...Totes les frases que apareixen van acompanyades per una il·lustració.
Un petit fragment del conte:

“ sento olor de flors....i de pastissos, acabats de fer!”


Títol: JUEGO DE FORMAS
Tipus: llibre de coneixement
Autor: Hervé Tullet
Editorial: Kókinos


JUEGO DE FORMAS és el llibres més original i a simple vista molt senzill.
El destinaria a un públic infantil, 2 o 3 anys, quan comencen a conèixer les diferents formes geomètriques que existeixen.

Cada pàgina del llibre és de tapa dura, i cada una configura una forma geomètrica buida per dins, un quadrat, un rombe, un triangle, un cercle..., d’aquesta manera els més petits poden passar el dit tot resseguint i coneixent les diferents formes...

Ell llibre no presenta text, per tant, estaríem parlant d’un llibre visual i alhora d’alguna manera manipulador o tàctil. Un llibre que juga amb els colors i les formes geomètriques...





Títol: QUÈ EN SAPS? L’ESTIU
Tipus: llibre de coneixement
Autora: Núria Roca
Il·lustració: Rosa M. Curto
Editorial: Gemser Publicacions





L’ESTIU és un dels llibres que forma part d’una col·lecció.
És un llibre destinat al coneixement dels més petits, en aquest cas, aprendre sobre una de les quatre estacions: l’estiu.
Quan entrem a l’estiu...fa calor i s’acaba l’escola. Pots anar amb bicicleta, jugar a pilota o anar a remullar-te al riu o al mar: a l’estiu no cal abrigar-se gaire... Tot això i més és el que podem trobar dins aquest llibre, totes les activitats i festes de l’estiu acompanyades de boniques il·lustracions.

Inclou a la part final, un text amb preguntes i activitats molt senzilles per als més menuts de la casa i a més a més una guia per als pares o educadors.




Títol: LLIBRE PER CONTAR I COMPTAR
Tipus: llibre de coneixement
Autor: Pep Bruno
Il·lustració: Mariona Cabassa
Editorial: Editora
Traducció: Ariadna Martín





LLIBRE PER CONTAR I COMPTAR es tracta d’un llibre on els més petits poden conèixer i comptar els números de l’1 al 12, del dret i del revés.
Cada número va acompanyat amb un petit text en forma de poema, i aquest text segueix una petita historieta.
Al principi el número 1 comença parlant d’en Miquel i es pot observar en les il·lustracions que és de dia, en canvi al final de tot del conte, quan parla del número 1 es pot veure com ja s’ha fet fosc, de nit.
En cada pàgina on hi apareix el número també apareix uns dibuixos que es refereixen a l’exacta quantitat del nombre.
Penso que és un llibre per passar un bona estona, una estoneta divertida, entretinguda i alhora aprenen del que s’està llegint.

Un exemple, on podem veure la relació del poema amb les il·lustracions i si ens hi fixem és de dia, i en l’altre exemple, ja s’ha fet fosc, es de nit.




Títol: La ciència et parla de...L’UNIVERS
Tipus: llibre de coneixement
Autora: Núria Roca
Il·lustració: Rosa M. Curto
Editorial: Editorial Molino




L’UNIVERS és un llibre ple de coneixements sobre tot allò que ens envolta, referent a tot allò que envolta al planeta Terra.
El nostre planeta, la Terra, forma part d’una família de nou planetes que tots giren al voltant del Sol.
Alguns dels nostres planetes són enormes boles de gas, n’hi ha que tan sols existeixen muntanyes i volcans, mentre que altres, com el planeta Terra, estan formats per roques sòlides.
L’Univers també està ple d’estrelles i altres planetes, de grans trossos de roca, gel i fins hi tot pols.
Així que gràcies a aquest llibre de coneixement podem aprendre que el nostre Univers és completament immens!!

A més a més a les pàgines finals podem trobar un petit apartat amb dibuixos de diferents elements que es parlen en el llibre i el seu respectiu nom a sota. D’aquesta manera els més petits aprenen nou vocabulari.



Rosa Osuna i Gabriel Pacheco

Rosa Osuna


“ La ilustración es un trabajo gratificante dónde hay espacio suficiente para la libertad expresiva. Prefiero sentir que pensar, y me guio por “menos es mas”.”

Estudia des de ben petita, des de que era una nena en diverses acadèmies d’Art de Madrid. L’any 1985 es llicenciada en Belles Arts, en l’especialitat de disseny.


Experimenta amb les tres dimensions ( ex: modelant figures per l’animació amb plastelina).
Imparteix classes infantils de plàstica i il·lustra per nens i adults.


Amb l’Editorial Kalandraka publica el seu primer àlbum il·lustrat “AVIS”, on gràcies a aquest, rep el premi “Llibreter 2003”. Des d’aquell moment treballa casi en exclusiva pel món infantil.


Gabriel Pacheco


“Un ilustrador es un escritor de silencios.”

Gabriel Pacheco és un autèntic poeta de la il·lustració, i no és per menys. Té un estil diferent, original, m’atreviria a dir: màgic!
Algunes de les seves millors il·lustracions apareixen en un àlbum titulat: “L’home d’aigua”.
En Gabriel mostra una facilitat per crear personatges que semblen eteris i a la vegada plens de vida…

En Gabriel diu......


- Un il·lustrador és…un escritor de silencios, alguien que extiende el texto hacia los silencios.


- Si fossis un personatge de conte series …me gustan los ancianos, los músicos, los vagabundos.


- Quin era el teu conte preferit de petit? Per què?Me gustaba mucho la habichuela mágica, porque me imaginaba subir por un enorme tallo hasta las nubes.


- D’on treus la inspiració per crear personatges tan fantàstics i inversemblants com l’Home d’aigua, per exemple?


Todo mi trabajo está originado por las palabras. El texto es un mundo en el cual siempre inicio cada proyecto, y en ellas, las palabras, es donde busco siempre la poética para vestir cada ilustración y cada personaje. La sonoridad, la idea, su evocación. Para mí, la palabra se lee y se emprende. Entonces, en el recorrido ocurre los encuentros con las formas de los personajes.

Rosa María Curto Milà i Mariona Cabassa

Rosa María Curto Milà


Rosa Maria Curto és una il·lustradora catalana amb dibuixos arreu del món. Un camí que ha traçat al llarg de vint-i-cinc anys d’esforç, dedicació i confiança.

Ha exercit de mestra infantil, basant-se en el model d’aprenentatge dels centres d’interès, és a dir, ensenyar l’alumnat a partir d’activitats pràctiques. Però la vocació interior la porta molt més enllà i s’inicia en el món de la il·lustració i la pintura. Convertida en mestra de si mateixa, aprèn a treballar les tècniques d’aquarel·la, oli, pastel, gouasch, tintes, aerògraf i llapis.


De manera simultània a la il·lustració, ha impartit classes d’introducció a la música per a infants, conferències en escoles, tallers d’esplai i, actualment, un taller de contes a la Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès per fomentar la creativitat i la cohesió social a través de la lectura i el dibuix.


Mariona Cabassa


Va cursar estudis d’il·lustració i disseny gràfic a l’Escola Massana de Barcelona.
Des de l’any 2001 ha col·laborat amb editorials espanyoles i també de l’estranger.
Els seus treballs i obres apareixen a revistes, diàris i publicacions de l’àmbit editorial i publicitari.
Ha participat en exposicions col·lectives d’il·lustració i grabat, així com en altres diversos projectes en l’univers del còmic i també de l’animació.


A l’any 2003 va ser premiada per l’Assosiació Professional d’Il·lustradors de Catalunya(APIC) pel “ Libro para contar mientras se come un huevo frito”(Ed. Kalandraka) i en 2009 per “Adivina adivinanza tengo un cero en la panza”(Ed. Anaya).


Actualment compagina el treball d’il·lustradora amb el de professora en diferents escoles d’art i disseny de Barcelona. I juntament amb una amiga, han posat en marxa un taller per il·lustradors on hi assiteixen dos vegades per setmana a la capital.

Mercè Arànega i Pilarín Bayés

Mercè Arànega


Pinta quadres, fa exposicions, ha portat un taller de plàstica, ha donat classes d'il·lustració a l'escola d'arts aplicades i oficis artístics Llotja de Barcelona, ha fet cursets per mestres i cursos de post-grau de dinamització lectora, també imparteix conferències i xerrades a diverses entitats.


Li agrada molt visitar les escoles i biblioteques per explicar als nens i a les nenes com es fa un conte, i encomanar-los les ganes de llegir.Però allò a què dedica més temps és a il·lustrar i escriure contes, i d'això n'ha fet la seva professió.


Nascuda a Vic l’Abril de 1941, la Pilarín Bayés és una persona amb una llarga experiència en el món de la il·lustració; una enamorada de la seva feina que va publicar el seu primer conte el 1964.


Des d’aleshores ha passat molt temps, i més de 600 llibres publicats l’avalen com una de les grans de la il·lustració infantil al nostre país.

Una escola, una Plaça i una Biblioteca porten el seu nom, i és d’aquelles persones que pensa que algú que estima la seva feina, en el fons mai la deixa de fer. 14 hores diàries amb el llapis i paper a la mà, fan dels seus dibuixos, unes il·lustracions característiques i amb estil propi, reconeixibles arreu on les trobis.


Ha fet cartells, logos, punts de llibre, jocs, calendaris, anuncis… Amb una trajectòria com aquesta. Què més li queda per fer? .....

Edicions ARTIME i MEDITERRÀNIA

Artime


Artime edicions abarca la narrativa per adults i el conte infantil.
També busca publicar obres sensibles, intel·ligents, divertides i emotives, que recullin un variat mostrador de sentiments.
En el gènere infantil, Artime Edicions busca divertir i alhora formar als més petits de la casa.
Es tracta de contes bellament il·lustrats amb missatges pensats sobretot per ajudar a cultivar valors personals en el desenvolupament.



Mediterrània


L’Editorial Mediterrània, nascuda l’any 1980, es caracteritza per editar en català, especialment llibre infantil i juvenil, d’assaig i d’art.
Des de fa més de 25 anys, l’editorial duu a terme una tasca compromesa amb la cultura catalana i compta amb un fons de més d'un miler de títols. Durant aquest temps, ha seguit una trajectòria fidel als seus objectius, al costat dels agents actius de la vida associativa del país, exercint una responsabilitat exigent en cada una de les nostres publicacions, tant pel que fa al contingut com a la cura en el procés d’edició.
Una altra de les seves premisses ha estat sempre mantenir un tracte directe amb els nostres autors, ja que consideren els llibres com el fruit de la col·laboració i del treball conjunt entre autor i editor.
L’ampli catàleg editorial abasta col·leccions tan destacades com les Petites històries, il·lustrades per la Pilarín Bayés, diverses col·leccions d’assaig de temàtica social, religiosa i nacional, i monografies d’artistes catalans, amb títols que han assolit prestigi i reconeixement dins de cada àmbit.

Ediciones EKARÉ

Ekaré


Edicions Ekaré és una editorial que publica llibres tant per petits com per joves.
La paraula “Ekaré” va ser rescatada de la llengua de la ètnia Pemón que viu al sud-est de Veneçuela. Significa Narració nova o verdadera i, en un context més ampli, simplement significaria història o conte.

Edicions Ekaré es va crear a l’any 1978 i el seu objectiu principal, era fer llibres de qualitat. Aquesta editorial està relacionada directament amb l’experiència a biblioteques públiques i escolars del Banco del Libro, una institució veneçolana coneguda internacionalment per la seva labor de promoció de la lectura.

Avui en dia els seus llibres arriben a molts països, però la intenció inicial segueix sent la mateixa: Oferir a nens i joves llibres significatius de la nostra cultura i de diverses parts del món.

Edicions PARRAMÓN

PARRAMÓN


Parramón Edicions és una filial del Grup Norma, empresa especialitzada en l’edició i comercialització de llibres.
Parramón, es va fundar l’any 1959, inicialment com a centre d’ensenyança per correspondència. Entre els diferents cursos que s’hi feien, el que més èxit va tenir, va ser el de dibuix i pintura.
Aquest curs va ser creat per Josè Mª Parramón, fundador i director de l’editorial, a més a més de professor de Belles Arts, pintor i reconegut pedagog de l’art.
A partir de l’any 1968 es comencen a editar els primers llibres.
Parramón Edicions S.A. també es coneguda mundialment pels seus llibres d’oficis artístics, on s’explica pas a pas i de forma il·lustrada les diferents tècniques de treball.
Una altra línia editorial de molta importància i de gran trajectòria dins del catàleg de Parramón es la infantil i juvenil. Actualment està composta per més de 30 col·leccions i 200 títols.

Es caracteritza per tenir llibres educatius, pràctics i de referència que serveixen d’ajuda als educadors, pares, familiars, i professors de nens i nenes a partir dels dos anys d’edat.
Actualment els seus llibres es venen, a més a més d’Espanya i Amèrica Llatina, a tots els països d’Europa, sempre editant els llibres amb el idioma respectiu de cada país. També estan presents a EE.UU. i en diferents països asiàtics.

Editorial KALANDRAKA

Kalandraka


El Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, 2 d'abril, marca el naixement de Kalandraka Editora. Era l'any 1998 i el panorama de l'edició en gallec presentava algunes manques: l'àlbum infantil il·lustrat -de gran tradició en altres països europeus- era inexistent a Galícia.
Kalandraka va apostar per aquest format per a presentar als lectors uns llibres diferents: adaptacions de contes tradicionals, clàssics de la literatura infantil de tots els temps i obres de nova creació en les quals promocionava el treball de la pedrera de nous autors i il·lustradors. Naixien els Llibres per a Somiar...

L'animació a la lectura va ser, des del primer moment, un dels pilars de Kalandraka, perquè els llibres són l'aliment de la imaginació i contribueixen a despertar en els nens la curiositat i l'enginy, a educar-los des del punt de vista afectiu, estètic i visual. Les sessions d'animació a la lectura de Kalandraka recorren, sovint, escoles, biblioteques i llibreries, transportant la màgia que contenen els llibres.






lunes, 16 de noviembre de 2009

10 pautes

Qué NO s’ha de fer quan expliquem un conte?


1. Explicar el conte massa ràpid.



2. Passar les il·lustracions massa ràpid, sense poder ser visualitzades el temps necessari pel nen.



3. Utilitzar un to de veu massa baix, d’aquesta manera el nen li costarà sentir correctament el narrador.



4. Saber explicar el conte i NO llegir-lo.



5. No mirar al públic.


6. Situar-se en una zona on els infants no et pugui veure del tot bé.



7. Disposar d’elements i recursos del conte amb unes dimensions mal proporcionades. S’han d’ajustar a la realitat.



8. Utilitzar la mateixa tonalitat i expressió durant tot el conte.



9. Barrejar imatges de diferents il·lustradors o autors de contes.


10.Utilitzar un llenguatge o vocabulari que sigui desconegut pel nen.

El Conte a la Ludoteca de Balàfia i a la biblioteca de Pardinyes

16 de Novembre 2009

Transportem el conte " El caragol i l'herbeta de poliol" a la Ludoteca de Balàfia
Aquesta tarda, he tingut el plaer d'anar a explicar el conte "El Caragol i l'herbeta de poliol" a la ludoteca de Bàlafia.
Crec que ha sigut una experiència mes i que ha valgut del tot la pena.
Primerament estava molt nerviosa, però l'ambient que es respirava en aquella sala era molt familiar i proper, aixi que els nervis poc a poc anaven marxant del meu interior i m'anava acostant d'alguna manera als infants que estaven allà, prop meu, amb les seves mares, embadalits i endinsats en el conte....com jo!
Es un conte que farà cosa d'un any que l'he descobert, m'encanta i per això volia compartir-lo amb tots ells.
M'ha sorpres gratament, que en el moment que cantava la canço pertanyent al conte, les mares d'allà la coneixessin i cantessin amb mi. Penso que això m'ha ajuda't a sentir-me mes segura de mi mateixa i a fer mes meu aquest conte.

Ha estat una bonica experiencia, les persones d'allà ens han rebut molt be i han tingut un tracte
extraordinari amb nosaltres!





















3 de Desembre del 2009
El conte ha estat transportat...a la biblioteca de Pandinyes!!
Aquesta tarda he anat a explicar el conte a la biblioteca de Pardinyes, i ha estat magnífic!
primerament al veure tanta gent en aquella sala tant petita m'ha fet posar una mica nerviosa, però el senyor responsable d'allí ens va donar molt anims i això em va fer tranquil·litzar i pensar només en els nens i nenes que havia en la sala.
vaig començar el conte una miqueta nervioseta, però tot i això, a mesura que anava avançant se'm van marxar totes les pors, i només pensava en explicar aquest meravellós conte per a tots aquells nens i nenes que miraven amb cara embadalida, tots molt atents!
Com en la ludoteca de Balàfia, ha estat una experiència molt bonica i positiva, que repetiria tantes vegades com fes falta!!
Amb aquest conte pots treballar molts aspectes importants amb els infants.
- el companyerisme

- col·laborar entre tots

- ajudar als altres

jueves, 12 de noviembre de 2009

Peus i Sabates

¿ De quin material eren les sabates de Ventafocs, quina relació podia tenir amb els seus peus? I quina és la relació existent entre les sabates i els peus que utilitzava Andersen en el conte “ Les sabates vermelles”?

Com podem veure en els tres contes, Grimm, Perrault i Andersen dónen molt d’èmfasi i importància a les sabates i els peus de la protagonista. En aquest cas, els dónen un gran protagonisme.

La Ventafocs, molt abans de convertir-se en princesa Disney, portava unes pantoufles de vair ( sabatilles de pell d’esquirol). Això segons el conte medieval francès que va adaptar l’escriptor parisenc, una de les 340 versions que circulaven pel món abans de la versió de Perrault.
El sabater de la Ventafocs és molt ampli i força variat; s’ha introduït sabates de fils d’or amb soles d’or massís dins la versió xinesa del segle IX, i fins i tot de joncs, si se segueix la versió escocesa.

El fet de la sabata de cristall fou una invenció del pròpi autor Perrault , basicament pel valor econòmic que tenia aquest material al segle XVII. Però molts diuen que això caldria discutir-ho, i que Perrault, no va entendre la paraula vair (pell d’esquirol) del conte medieval i la va confondre amb verre (cristall), de so similar. Altres dirien que l’error de traducció es va produir abans i que l’escriptor no va fer més que copiar-lo...

Per altra banda, els germans Grimm, no es van poder quedar quiets de mans creuades i van decidir fer la seva pròpia versió, en la que la sabata de la Ventafocs és d’autèntic or.

No us heu preguntat mai perquè la Ventafocs tenia uns peus tan petits que només a ella li venien perfectes i a mida les sabates?

Dons ben fàcil, no hem d’oblidar la procedència oriental d’aquesta història. En la cultura xinesa, el fet de tenir els peus petits era símbol de noblesa i distinció. És per això, que la nostra protagonista; Ventafocs, pot portar les petites però boniques sabates.

En el conte “ Les sabates vermelles” d’Andersen, tot just quan ens endinsem en ell, podem veure un començament totalment enfocat als peus de la petita protagonista...” Una nena pobra que a l’estiu anava descalça i a l’hivern duia uns esclops de fusta, que feien que els seus turmellets es tornessin adolorits...”
Més endavant veiem que el relat va girant al voltant de les sabates vermelles, unes sabates que li compren a la nena per a fer la comfirmació sense donar gens d’importancia en el fet de que eren de color vermell.
En el conte, em d’observar que la protagonista es arrossegada per aquestes sabates de ball en una dansa frenètica fins que la nena suplica que li tallin els peus. Aquest podríem dir que és un component d’irracionalitat, d’èxtasi que surt freqüentment en el conte i s’hi veu reflectit el “ costat fosc” d’Andersen.
En el relat també és dóna importancia i es parla dels “peuets” de la protagonista, com en el conte de la “Ventafocs”, per tant aquest peuets són realment petits i són símbol de noblesa i distinció.




Les sabates ens protegeixen els peus que són els que ens permeten movilitat, en definitiva llibertat.
La confecció de les sabatetes a base de pedaços, implica que amb molt d´esforç, la nena ha anat construint la seva vida, i el color vermell representa el color de la vida i del sacrifici necessari per viure-la, però si el sacrifici és estèril, el vermell esdevé el color de la pèrdua de la sang i en conseqüència de la pròpia vida


Tot un món ple de.....SABATES!!....i PEUS!!

Sempre he pensat que a l’hora de comprar unes sabates és fonamental la comoditat, és a dir, que s’adaptin perfectament al peu i que no provoquin cap molèstia al caminar. Al cap del dia faig moltes passes, per la qual cosa aquesta ha de ser la característica bàsica del meu calçat.

De vegades tenim el mal costum de pensar que el que és bo per a nosaltres ho ha de ser també per a l’altre gent. Fins la setmana passada, aquesta reflexió , jo la feia extensiva a les altres persones i, en concret, a tot el gènere femení. Per dir-ho amb unes altres paraules, sempre m’havia semblat absurd l’actitud d’aquelles noies que són compradores compulsives de sabates, unes sabates que després no utilitzaran -o utilitzaran una vegada- perquè la seva incomoditat les fa poc aptes per a la que hauria de ser la seva funció principal… Això es fa evident en aquelles sabates que en podríem dir tipus princeseta, d’un pam de tacó i motius ornamentals daurats o platejats, per exemplificar un calçat que avui en dia no és difícil veure pel carrer i amb les que forçosament la comoditat ha de brillar per la seva absència.

Doncs bé. Aquesta setmana he estat llegint alguns epigrames ( composició poètica breu i satírica) d’Oscar Wilde sobre la bellesa que m’han fet reflexionar i canviar la meva opinió anterior. No l’opinió de què el meu calçat ha de ser còmode abans de qualsevol altra característica, sinó que l’actitud contrària, és a dir, la d’avantposar criteris estètics sobre criteris pràctics, no té perquè ser tan absurda... Des d’aquesta setmana he après a valorar aquella disposició que fa que moltes noies avantposin la bellesa fins i tot a la comoditat i a la salut dels peus. La bellesa per damunt de tot. Realment, si es pensa obertament, aquest fet té molt de mèrit i fa intuir un esperit d’alta volada. Un altre tema seria que hi hagi altres factors que puguin contradir aquesta conclusió i l’esperit, més que d’alta volada, sigui d’estúpida volada… Però això ja depèn de la persona.



miércoles, 11 de noviembre de 2009

L'article i el conte "el gat amb botes"

ANÀLISI DE L'ARTICLE " Carmen Martin Gaite- El cuento de nunca acabar-" I EL CONTE " El gat amb botes"


És molt significatiu que els dos únics personatges de Perrault - El Patufet i el Gat amb Botes- siguin uns personatges pobres, donant a entendre que els rics o els de bona família econòmicament parlant, sempre trobaràn a algú que els ajudi i els pugui treure " les castanyes del foc".
Charles Perrault va escriure la seva pròpia versió l'any 1697 amb el nom de "Le Chat Botté".


A diferència de la majoria d'històries popularitzades per Perrault, la moralitat d'aquesta és força discutible, ja que d'alguna forma acaba dient que amb mentides i enganys es pot aconseguir una gran fortuna i fins hi tot una vida millor.

De fet, és per aquest motiu, que en versions posteriors, s'ha volgut suavitzar la manca de moralitat de la història i del seu protagonista, convertint-lo en una espècie de " Robin Hood", que pretenia robar als rics per donar-los-hi als pobres.

Però no hem d'oblidar que aquest "simpàtic" gat es dedica a robar, enganyar, amenaçar i fins i tot mata ( al temerós ogre convertit en un insignificant ratolí) per tal d'aconseguir els seus pròpis objectius.

Activitats de les habilitats pensament

ACTIVITATS PRÀCTIQUES A TRAVÉS DE LES HABILITATS DE PENSAMENT



Activitats sobre el conte: LA REINA DE LES NEUS on es treballin les habilitats de Raonament.

- Buscar i donar raons

Activitat 1: “ La meva opinió”
Consisteix en que cada nen/a en veu alta doni la seva opinió sobre el conte. Per exemple:
El que més m’agrada del conte és...
El personatge que més m’ha agradat ha estat...
A mi m’agradaria ser...
Cal que sempre demanem el “ perqué” de les seves respostes. En un primer moment acceptarem respostes col·lectives com: “ A mi també” o “ Jo com en Lluís”, però poc a poc anirem buscant la diferenciació. També demanarem: “ a algun de vosaltres li ha agradat una altra cosa?”

- Establir relacions entre les parts i el tot
Activitat 2: “ Un Bocí”
Mostrarem una sèrie de personatges o escenes concretes i les hauràn de relacionar i ubicar en el conte. Això es pot fer amb làmines, diapositives...És un bon treball per improvitzar i serveix per veure si s’ha comprés i assimilat la narració. Aquest exercici exigeix capacitat de síntesi i permet d’anar al tot a partir d’una part.

- Establir relacions entre els fins i els mitjans

Activitat 3: “ Per a què serveixen els contes?”
Si ho creiem convenient a l’inici d’aquesta activitat podem preguntar als infants de què són mitjà els contes i referint-nos en aquest conte en especial, a través de preguntes com ara:
Aquest conte serveix per a divertir-nos?
Serveix per aprendre?
Serveix també per fer-nos adormir?
Serveix per estar atents i callats?

- Usar i buscar criteris

Activitat 4: “ Les qualitats”
Aquesta activitat tracta d’averiguar quines són les qualitats que ens agraden més d’un conte, d’aquest conte. Reflexionarem entre tot el grup-classe diferents punts, com aquests:
Que tingui un bon final
Que tingui molts personatges
Que hi hagi princeses
Que sigui conegut
Primer de tot els nens i nenes hauràn de dir quin sentiment els ha provocat el conte.

- Raonament Condicionalment
Activitat 5: “ Aparellar vinyetes-música”
Aquesta activitat tracta d’aparellar, unint amb fletxes, les diferents vinyetes del conte amb el núm de l’escena que escoltin els nens. Posarem l’audició del conte, on podràn sentir: el número i l’explicació de una escena del conte.
Al final, ha de correspondre la vinyeta amb el número i tenir tota la seqüència del conte amb un ordre correcte. Si no es així, podrem parlar quin número aniria millor en cada vinyeta. L’audició es passarà dos cops.


Activitats sobre el conte: EL SOLDAT DE PLOM, on es treballin les habilitats de Comunicació, traducció i formulació.

- Explicar: Narrar i descriure

Activitat 1: “ Segueix la història”
Tracta en que un nen o nena començarà a explicar el conte del Soldat de plom, de la millor manera que sàpiga i la resta de companys l’aniràn continuant quan arribi el seu torn.
Els torns es poden establir ja sigui perque el qui l’ha començat diu un nom d’un company o companya, o perqué s’estableixi un altre i diferent criteri de continuació.

- Interpretar

Activitat 2: “ Dramatitzem- Teatre”
Després d’haber interioritzat la primera part del conte del “ Soldat de plom”, farem dos grups amb els nostres alumnes i es tractarà de representar una escena del conte.
D’aquesta manera veurem com la mateixa escena pot haver estat entesa i comunicada de maneres ben diferents.

- Improvitzar

Activitat 3: “ La capsa màgica”
En aquesta activitat la mestra serà l’encarregada d’anar treien diferents objectes d’una capsa, però no és una capsa qualsevol sinó que és màgica! Tots aquests objectes estaràn d’alguna manera relacionats i tindràn un lligam amb el conte que treballem. A la capsa hi pot haber: una imatge del protagonista, del soldat de plom, una capseta de música on hi aparegui ballant una dansarina, una barqueta feta de
paper...
Els nens hauràn de dir o explicar el que veuen i relacionar-ho en el moment concret del conte.



- Traduïr del llenguatge oral a la plàstica i a la inversa

Activitat 4: “ Dibuix representatiu”
A partir del conte el Soldat de plom, haurem de fer un dibuix que el representi, és a dir, que tothom s’adoni que aquell dibuix pertany al conte.
Abans de realitzar-lo entre tots podem decidir quin haurà de ser el tema de la representació.

- Traduïr a diferents llenguatges

Activitat 5: “ Aprenem i cantem”
A partir de la interiorització de la petita cancó o vers que apareix en el conte, l’anirem cantant i dient tots junts i després sortirà nen per nen situant-se damunt d’una cadira per a donar-li el moment de sentir-se escoltat i ser el protagonista de l’instant. D’aquesta manera cantarà la cançó a la resta de companys.
La cançó o vers és:
“ Soldat valent, fes el cor fort,
aquí la tens, l’amiga mort!!”

Activitats sobre el conte: LA SIRENITA, on es treballin les habilitats de conceptualització i Anàlisi.

- Posar exemples i contraexemples

Activitat 1: “ Buscar a la memòria”
Aquesta activitat tracta de citar alguns personatges del conte. Personatges de tot tipus, es a dir, que siguin bons i altres que siguin malvats i dolents.
Algunes personatges que siguin éssers humans i altres que siguin animals, personatges a qui les coses els surtin bé i altres a qui els surtin malament...

- Comparar i contrastar

Activitat 2: “ Comparem els contes”
Es tracta de comparar el conte de la Sirenita amb altres contes que els infants coneguin o els siguin reconeguts.
El conte de la Sirenita és...
Bonic com...
Llarg com...
Acaba com...
Més divertit que...
Més màgic que...
Fa menys por que...
Els nens han d’acabar de completar les frases.

- Definir

Activitat 3: “ Definir a personatges”
L’activitat tracta de definir amb alguna paraula o una frase curta cada un dels personatges que surten en el conte. Per exemple, definirem, a la protagonista; la Sirenita, el seu pare, les seves germanes etc...


- Agrupar i Classificar

Activitat 4: “ Ajuntar”
Es tracta de que amb algun dibuix que caracteritzi el conte intentem fer agrupacions diferents i després busquem els criteris. Es poden suggerir agrupacions com ara:
- contes d’animals i contes de persones...
també es poden agrupar i classificar segons el que hi surt: només natura, persones, animals, objectes, màgia...

- Seriar

Activitat 5: “ El conte en vinyetes”
En aquesta activitat es plastifiquen uns quants dibuixos del conte de la Sirenita, i es fan servir per establir la seqüència de la narració. Començarem amb tres o quatre vinyetes i anirem augmentant progressivament fins a unes deu o dotze vinyetes, que aniràn matisant l’acció de cada moment del conte.


Activitats sobre els Autors (contes), on es treballin les habilitats de recerca.

- Endevinar

Activitat 1: “ Endevina, Endevinem..”
Es tracta d’endevinar el nom de l’autor que la mestra està ocultant.
A la pissarra posarem tres fotografies dels autors; Grimm, Perrault i Andersen i a sota de cadascún d’ells hi haurà el nom que estarà ocult.
Aquesta activitat tracta també d’exercitar l’obervació del nen i la seva memòria.

- Esbrinar

Activitat 2: “ Esbrinar coses sobre els autors”
Aquesta activitat tracta d’esbrinar i saber d’on eren, on i en quin any van nèixer, que havien estudiat...els autors.
Amb l’ajuda de les famílies, els nens hauràn de respondre a tres preguntes:
On i en quin any van neixer els germans Grimm?
Qué va estudiar Andersen?
En quin any va neixer i va morir Perrault?
Després tot el grup-classe en comú ens preguntarem com ho hem fet per saber-ho, i repassarem els camins que hem seguit per a la recerca.

- Observar

Activitat 3: “ Memorització”
Col·loquem en una taula dotze fotografies i imatges de les quals tres seràn els autors i nou seràn contes d’aquests. Els nens observaràn les imatges durant 2 minuts. Després es taparàn totes les imatges i es tracta de recordar les que hi havia. Preguntarem si les recordaven, perquè, i ho relacionarem amb l’atenció.



- Buscar alternatives

Activitat 4: “ Completar la fotografía”
Els nens han de trobar la meitat de la fotografia que falta per poder completar la imatge definitiva.
A la pissarra possem la meitat de les imatges dels autors i els nens han de trobar la seva meitat i col·locar-la al seu lloc corresponent.
Primer ho farem individualment, després conjuntament entre tots.

- Imaginar: Crear

Activitat 5: “ Juguem a crear entre tots”
El terme “crear” s’usa en sentit ampli i, per tant, conté moltes activitats.
Aquí l’agafarem en sentit i parlarem de creació a partir de quasi res.
Per exemple:
1. sobre un full de paper blanc creem un paissatge i triem els personatges que més ens agradin dels contes d’aquets autors.
2. Confeccionem un gran mural que ens faci de fons, ja sigui; el mar, una habitació...
3. Cadascú es disfressa d’un personatge ( amb el vestuari i maquillatge adequat) i després inventem entre tots un conte.

L'Ombra


L’OMBRA

Estructura de la narració


- Situació Inicial: On es presenten els diferents personatges i la història.

o SAVI: És un jove intel·ligent dels països freds. Apareix freqüentment en la història. Està present a l’inici de forma solitària, després apareix acompanyat. Aquest personatge es presentat pel narrador. És un personatge estàtic, pla i individual.


o OMBRA: Quan va deixar al Savi es va tornar una ombra que semblava un home, era prim i es va convertir en elegant, ric i ben vestit. Apareix freqüentment. La seva presència és primer en companyia del Savi i després en solitari. El personatge es presentat pel narrador. És un personatge dinàmic, rodó i individual.


o PRINCESA: Tenia la malaltia de veure-hi massa bé, era lleugera. Aquest personatge apareix a la part final del relat. La seva presència és en solitari. El personatge es presentat pel narrador, i és un personatge estàtic, pla i individual.

- Inici del conflicte: És on comença l’acció, la trama clau del relat, en aquest cas, el Savi es queda sense la Ombra.


- Conflicte: Es tornen a trobar el Savi i l’Ombra i es canvien els papers, s’intercanvien els rols.


- Resolució del Conflicte: El Savi diu que no enganyarà a la princesa i als altres, i que dirà tota la veritat.


- Situació final: És el desenllaç de la història. Creuen i donen la raó a l’Ombra i el Savi acaba per ser mort. El final del conte no torna al punt de partida, sinó que és totalment diferent.


Espai
La història o relat es desenvolupa als països càlids en un principi i més endavant el Savi se’n torna als països més freds.
Més tard, la història transcorre en un balneari i finalment al país on regnava la princesa.

Època
En la narració no s’esmenta res de l’època en que transcorre la història.

jueves, 5 de noviembre de 2009

PRIMERA PART : DESCRIPCIÓ I FONAMENTACIÓ

Les habilitats de pensament, com les treballem? quina relació tenen?


Els nens han d'adquirir una sèria d'habilitats, i desde tots els àmbits o àrees ens toca com a mestres potenciar-les al màxim i fent així, que d'alguna manera les aprenguin i les interioritzin a través del diàleg o la parla.



Dins de les diferents habilitats de pensament es treballen una sèrie d'activitats que van lligades i concreten el treball d'aquestes. Activitats del tipus; activitats lúdiques o jocs, contes tradicionals i potenciar l'art a través de la pintura.




En relació a tot això i com a nucli central situariem els continguts que es treballariem o voldriem treballar; El llenguatge ( llenguatges); l'adquisició i perfeccionament del llenguatge verbal i el treball aprofundint en altres llenguatges. El món,( els altres i el món) a tot allò que ens envolta i forma part de nosaltres, del nostre entorn. Seria la descoberta de l'entorn social i natural. I la Identitat que en aquest cas seria treballar el nostre ( jo), es a dir, la descoberta d'un mateix i les seves possibilitats davant el món.




Les diferents activitats, una forma de portar-les a terme amb el nostre grup-classe seria fent-les per racons. per exemple:


Jocs: racó simbòlic ( cuineta), racó més didàctic ( trencaclosques, muntatges)


Contes ( Cultural): racó de la biblioteca, racó de llegir i escriure.

Art ( Plàstica): racó de pintar amb pintura, racó de dibuixar.




Realitzarem activitats on el nen desenvolupi el pensament, és a dir, les habilitats de pensament, ja que és molt important ajudar a que el nen pensi, i pugui arribar a pensar per sí mateix.

jueves, 29 de octubre de 2009

REVISTES INFANTILS


Caracola és una revista de lectura i aprenentatge a partir dels 4 anys.

¡ Atenció!! Comença la lectura.....

Amb aquesta revista infantil, la lectura es converteix en un joc i l'aprenentatge, en una autèntica aventura.

Dins la revista podem trobar-hi diferents apartats:


- Divertides historietes de la familia "Cuchu Fleta, Osito Pardo, SamSam"..

- Un Conte exclusiu amb magnífiques il·lustracions per facilitar la comprensió del relat.

- Jocs i retallables que desenvolupen la seva intel·ligència.




POPI, és una altra revista infantil, però aquesta diem que abarca desde 1 any i que fomenta l'aprenentatge del nen.

El seu primer amic....

És una revista feta a la mida per que els nostres infants disfrutin i gaudeixin amb aquesta revista-joguina. Diem que és una revista-joguina perque disposa d'un format força manejable i manipulatiu.

Dins la revista trobem:

- Pestanyes per entrar cómodament a cada secció/apartat.

- Pàgines de cartolina per fullejar sense dificultat.

- Dibuixos clars; que es poden reconèixer facilment, i això fa que els cridi immediatament la seva atenció. Hi ha còdics de colors per entendre i orientar-se millor.

jueves, 22 de octubre de 2009

La Caputxeta vermella




La caputxeta vermella és el personatge principal d'un dels contes més populars i que existiràn per sempre més.


El missatge de Perrault es dirigeix a instruir a les jovenetes sobre com funcionen les regles socials del control de la sexualitat, ja que elles no saben " lo perillós que es parar-se a escoltar a un llop".


La caputxeta vermella que descriu Perrault no es una nena, es tracta d'una jove que ja té la menstruació, per tant, que ja pot mantenir relacions sexuals. La "caputxa" representa la menstruació (la regla).


Imposa el tema de la violació sobre la versió popular, de manera que es substitueix la por de la caputxeta a ser devorada per la por a ser violada.


Perrault quan parla d'aquest personatge, ens vol transmetre que és la culpable del qué li passa, de la seva falta de control etc...

D'altra banda, els germans Grimm s'inpiren en un personatge dolç, encantador i més tendre que mai el qual arriba a ser estimat per tothom.


El final que utilitzen els germans Grimm és d'allò més característic i deixa molt qué pensar... És on la pròpia Caputxeta realitza una breu reflexió però molt intensa, on es descobreix el seu clar pensament, d'allò que no havia fet bé...


miércoles, 21 de octubre de 2009

Frases per pensar.....

Per a tots i totes, aqui us deixo algunes de les frases més solèmnes de grans autors/es.....

Sempre que les llegeixo i les rellegeixo em fan aprendre una cosa nova...per tant, m'agradaria que deixeu fluïr el vostre pensament, la vostra imaginació...



Espero que us serveixin i us siguin aprofitoses..." mai se sap" oi?







· Si nunca has tenido un gran éxito, no sabes lo que vales; el éxito es la piedra de toque de los caracteres. (Amado Nervo)


· No hay razonamiento que, aunque sea bueno, siendo largo lo parezca. (Cervantes)

· Recuerdo lo que no quisiera, y no puedo olvidar lo que quisiera. (Cicerón)


· Unirse es el comienzo, permanecer juntos ya es un progreso, pero trabajar juntos es un éxito. (Henry Ford)


· La vida es eso que se te pasa mientras estas planeando otras cosas. (Jhon Lennon)


· El valor de una idea no tiene nada que ver con la sinceridad del hombre que la expone. (Oscar Wilde)


· Puedo resistirlo todo, excepto la tentación. (Oscar Wilde)


· La brevedad es el alma del ingenio. (Shakespeare)

. Por naturaleza lo hermoso se aísla de todo. De belleza ningún camino conducen a la realidad. (Hannah arendt)

HELEN BEATRIX POTTER


¿ Qui no recorda haber vist alguna vegada en la seva vida aquest meravellós conillet?






El conillet Pedro o Peter Rabbit va neixer de la imaginació i de la mà de la escriptora i il·lustradora Helen Beatrix Potter.



Helen Beatrix Potter va passar a la història com la creadora d'un món, un univers meravellós ple d'animals característics els quals els hi donava vida pròpia i els feia ser part d'ella.




Quan tenia l'edat de 6 anys va néixer Bertram, el seu germà, amb qui va compratir moltes estones de joc. Els dos junts, van començar a sentir curiositat per a estudiar i estimar la naturalesa, això va fer que col·leccionessin diferents animals i plantes.

D'aqui ve l'interés i les ganes de crear una història plena de sentiments i tendreses, un món únic on ella pogués desenvolupar tots els seus pensaments i il·lucions....


Algunes de les seves històries:













EXPERIÈNCIA:

Dimecres 21/10/09: " los conejitos pelusa" explica't per una companya de 2n infantil de la UDL



Aquest mati, a la classe D'Aprenentatge de les llengües i lectoescriptura hem tingut el plaer de donar la benvinguda a una alumne, companya de 2n grau d'educació infantil. Una noia disposada a venir a 1er d'educació infantil i explicar-nos un dels contes de Beatrix Potter.


Com a experiència ha estat molt gratificant, ja que, m'ha cautivat la forma, la manera que ha tingut de cridar-nos l'atenció i d'embadalir-nos amb l'explicació del conte tant ben feta.

Al principi és normal que els nervis li fessin costat, però al mateix temps que el relat anava avançant, ella es sentia cada vegada més bé i estava més segura del que estava fent.

Penso que s'ha entregat al nostre públic al cent per cent.


M'ha fet veure altres aspectes i matissos que potser no tenia clars, ha despertat en mi l'interés per saber més coses sobre els contes d'aquesta gran autora i il·lustradora Helen Beatrix Potter.


En definitiva, en acabar el conte, m'ha deixat un bon sabor de boca, i crec que la degustació del conte que ens ha explica't ha servit per dóna'm a coneixer moltes coses que creia ocultes i insignificants.


La veu, la dolçor de cada paraula amb que explicava el relat, l'acció detallada i ajustada en cada moment del conte, la escenografia que ha empleat....tot això ha estat el conjunt que ha fet que el conte hagi estat autèntic i genial.

















lunes, 19 de octubre de 2009

Miss Potter

Dades de la pel.lícula Miss Potter


Direcció: Chris Noonan.

Durada: 92 min.

Gènere: Biopic, drama.

Protagonistes: Reneé Zellweger, Ewan McGregor, Emily Watson, Barbara Flynn, Bill Paterson, Matyelok Gibbs

Producció: David Kirschner, Mike Medavoy, Arnold Messer, Corey Sienega, y David Thwaites.

Guió: Richard Maltby Jr.

Música: Nigel Westlake.

Fotografía: Andrew Dunn.

Paísos: Estados Unidos e Inglaterra

Any: 2007



COMENTARI DE LA PEL.LiCULA

MISS POTTER


Miss Potter protagonitzada per Renee Zellweger tracta sobre la vida de Beatrix Potter: una de les més grans escriptores de contes infantils de la història.
La pel.lícula parla del seu amor pel seu editor, Norman Warne, i de la seva gran lluita per arribar a una vida independent en un temps en que la seva única opció en la societat era la de convertir-se en una esposa conformista, una posició contra la qual es revelava.
Els pares de Beatrix, que eren més aviat de pensament convencional, no eren conscients de les meravelloses histories infantils creades per la seva filla, unes histories basades en animals acompanyades per unes il.lustracions exquisites. La preocupació dels seus pares es centraba en el sentiment que sentia la seva filla per un “comerciant” i, convençuts de que acabaria trobant una relació millor i més estable, insistiren en que la mantigués en secret.
Beatrix Potter es va convertir en una gran escriptora i artista, per haber plasmat el seu pensament imaginari, en el món de Peter Rabbit i els seus amics.

Podria dir , que la història d’aquesta dona m’ha captivat desde bon principi. El seu gran talent i vocació per l’escriptura i la pintura en aquarel.la era tant gran, que es va oposar a la seva estricta societat i a les expectatives dels seus pares per a dedicar-se a aquest art tan poc valorat en aquells temps i ara.
Quan vaig veure els bells paissatges en els quals es va inspirar per a la seva obra, s’entén perfectament aquest món que ella va voler crear: ple de dolçor, sensibilitat i innocència.
Per tant, per acabar, puc dir que els contes d’aquesta autora són una veritable joia.




.....LA OCA CARLOTA......



Aquest és el conte en el que m'he sentit plenament identificada i m'ha fet posar dins la pell de la protagonista, que en aquest cas és una oca.

La oca carlota, personalment, penso que és un personatge que viu pels seus éssers estimats i que ho dóna tot per ells. Això sí, una mica despistada o si més no, descuidada. Considero que és un personatge massa bo, i que no desconfia de ningú....i això porta descepcions, conseqüències negatives, males passades...



Totes aquestes característiques són les que destaquen d'aquest meravellós personatge, i potser m'hi sento tant identificada perque em considero una persona " massa bona" a la que a vegades li "prenen el pél" de la forma que volen, que potser confio massa en la gent que vec a primera vista i això ha fet que passés més d'un desengany en la meva vida.

Però...tots aquest desenganys, traicions, males passades...fa que recapacitis moltes vegades abans de llençar-te altre cop a l'aventura, fa que pensis les coses dos vegades i no una, però lo més important, és que, tot això et fa madurar una mica i et converteix en una personeta més gran....

Diccionari de Noves Paraules

Lapislàtzuli: Joia/Mineral Latzurita de color blau destinada especialment a la ornamentació.

Engargussar-se: Encallar-se alguna cosa a la gola.

Ceballut: Referent a la persona que té una idea fixa ficada al cap, també és pot anomenar; caparrut.

Fugisser: Que passa rapidament, fugaç.

Enervat: És refereix a la persona que no presenta nervis, o de nervis poc aparents.

Monografia: És l’estudi que es realitza sobre un aspecte concret de qualsevol disciplina humanística o científica general.

Matusser: Persona que treballa, que procedeix, que és fet, grollerament.

Tafilet: Cuir molt prim, brunyit i llustrós.

Presbiteri: Part de l’església, anomenada també santuari, situada a l’altar major.

Llamborda: Pedra grossa i plana que s’utilitza generalment en pavimentació.

Sílfide: En la mitologia germànica i escandinava, habitant imaginari de l’aire, dels boscos i els camps, considerat com un geni protector o malèfic.

Arraulir: Ajupir, abatre.

Estrassa: Trossos de drap brut.

Dot: Aportació que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les carregues del matrimoni.

Abominar: Avorrir, detestar com a axecrable, impiadós, dolent.

Cardamom: Planta herbàcia perenne de la familia de les zingiberacies ( Elettaria cardamomum), de flors blanques agrupades en espigues llargament pedunculades i de fruits en càpsula amb tres rengles de llavors.

Descord: Poema trobadoresc en que es combinen metres distints, amb rimes escasses i persistents, formant estrofes a l’arbitri del poeta, però amb uniformitat dins la composició.

Fel: Bilis; un dolor amarg que tots potem a dins nostre, rancúnia.

Notori/òria: Conegut o sabut de manera pública.

Nyèbit: És el noi que va perdut pels carrers; també anomenat: xixarel·lo; noi o home que no vol res, que no serveix per a res.

Meandre: Volta sinuosa, del curs d'un riu.

Perpetuació: Acció o efecte de perpetuar. " perpetu/ètua": que no cessa mai.

Bagatge: Conjunt de coses que porta amb ell el qui viatja.

Ordit: Acció o efecte d'ordir. " ordir": disposar fils paral·lelament sobre un corró; maquinar.

Somort/a: Mancat de força, d'intensitat.

Litúrgia: Forma de celebrar les cerimònies religioses.

Abrigallar: Embolcallar ( una persona o una bèstia) amb abrigalls.

Cartipàs: Quadern de paper ratllat en el qual els infants s'apliquen a traçar les diferents lletres.

Relliscall: Indret relliscos, on es fàcil de relliscar.

Guardo: Una recompensa.

Rabejar: Ficar una cosa o tenir-la estona dins l'aigua en moviment perquè resti ben mullada, banyar.

Aixovar: Dot que la dona aportava al matrimoni; conjunt de roba personal i de la casa que la dona aportava al matrimoni; dot que aporta un fadristern en casar-se amb una pubilla.

Flagell: Assot, càstig, calamitat.

Folgar: Fer festa; no treballar; passar el temps divertint-se; venir ample.

Els Autors i les seves respectives Obres

- Antonio Rodríguez Almodóvar

Antonio Rodríguez Almodóvar (Alcalá de Guadaira, 1941) és un escriptor i professor Sevillà, conegut pels seus estudis del folklore de transmissió oral (fonamentalment, la recollida i anàlisi de relats tradicionals, com en Contes a la vora del foc). Per la seva recreació de diversos contes de la tradició indoeuropea, reunits en El bosc dels somnis, ha obtingut el Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de 2005. Va escriure Contes a la vora del foc: Recopilació de contes populars.

Bibliografia de l’autor:
Teatre:
La niña que riega las albahacas
Poemes:
Poemas del viajero.


- Charles Perrault

Charles Perrault (París, 12 de gener de 1628 - 16 de maig de 1703) va ser un escriptor francès, principalment reconegut per haver estat l'autor de contes clàssics infantils tals com: Caputxeta Vermella i El gat amb botes.

Bibliografia de l’autor:
Contes:
El gat amb botes


- Bruno Bettelheim

(Viena, 28 d'agost de 1903 - Silver Springs, Maryland, 13 de març de 1990)
Psicoanalista nord-americà d'origen austríac. Doctor en filosofia i en psicologia per la universitat de Viena.

Bibliografia de l’autor:
Les seves obres principals, en el camp de la psiquiatria infantil, i d'una orientació freudiana, són:

Symbolic Wounds ('Ferides simbòliques', 1954), Truants from Life ('Absents de la vida', 1955), Dialogues with Mothers ('Diàlegs amb les mares', 1962), The Empty Fortress ('La fortalesa buida', 1967), The uses of Enchantment ('Psicoanàlisi dels contes de fades', 1976) i Surviving and Other Essays ('Sobreviure i altres assaigs', 1979).

També té un llibre bastant conegut que es diu "Psicoanàlisi dels contes de fades" (Grijalbo, Crítica) on presenta interpretacions psicoanalítiques dels contes tradicionals; una de les qüestions interessants del llibre és que utilitza les versions originals d'aquests.


- Germans Grimm

Wilhelm grimm
Escriptor alemany. Germà de Jacob. A més de filòleg fou un excel·lent narrador. Escriví Deutsche Heldensage ('Llegenda heroica alemanya', 1829) i altres obres, gairebé sempre en col·laboració amb el seu germà.
Jacob Grimm
Escriptor alemany. Aplicà el mètode històric i comparatiu a la investigació lingüística i formulà la llei que porta el seu nom, sobre la transformació de les consonants indoeuropees en les llengües germàniques. Escriví, a més, Deutsche Rechtsaltertümer ('Antiguitats del dret germànic', 1828) i Deutsche Mythologie ('Mitologia alemanya', 1835). Amb el seu germà escriví encara Kinder- und Hausmärchen ('Contes d'infants i de la llar', 1812-14, traducció catalana de Carles Riba, 1919-21), molt famosos, Deutsche Sagen ('Llegendes alemanyes', 1816-18) i el Deutsches Wörterbuch ('Diccionari alemany', 1852), acabat després de llur mort.

Bibliografia dels autors:
Els músics de Bremen


- Erich Fromm

Frankfurt, 23 de març de 1900 - Muralto, Ticino, 18 de març de 1980.
Psicoanalista nord-americà d'origen alemany.

Bibliografia de l’autor:
Entre les seves obres cal citar Escape from Freedom ('La por a la llibertat', 1941), Man for Himself ('L'home per a si mateix', 1947), The Art of Loving ('L'art d'estimar', 1956), The Revolution of Hope ('La revolució de l'esperança', 1968) i The Crisis of Psychoanalysis ('La crisi de la psicoanàlisi', 1970).


- Vladimir Propp

Vladímir Yákovlevich Propp va ser un erudit rus dedicat a l'anàlisi dels components bàsics dels contes populars russos per a identificar els seus elements narratius irreducibles més simples.
La seva Morfologia del conte (Morfologiya skazki) va ser publicada en rus en 1928; encara que va influir a Claude Lévi-Strauss i Roland Barthes, va anar pràcticament ignorada a Occident fins que va ser traduïda a l'anglès en els anys 1950.
Va analitzar els contes populars fins que va trobar una sèrie de punts recurrents que creaven una estructura constant en totes aquestes narracions. És el que es coneix com "les funcions de Propp".
La teoria de Propp es basa en una anàlisi estructural de la morfologia dels contes, on parteix del corpus per a arribar a la classificació. Critica les classificacions anteriors al seu estudi; proposa per la seva banda, en la clasificacion que obté de l'anàlisi de mes o menys 100 contes una sèrie d'elements constants, aquests son, les funcions dels personatges.

Bibliografia de l’autor:
No va escriure contes per a nens, sinó que els va analitzar. En el cas de Propp existeixen dos llibres: "Morfologia del conte" i "Arrels històriques del conte".


- José María Guelbenzu
José María Guelbenzu va néixer a Madrid el 14 d'Abril de 1944.
Ha obtingut el Premi de la Crítica de narrativa en 1981 i el Premi Internacional de Novel·la Plaza & Janés en 1991.

Bibliografia de l’autor:

2005. 25 cuentos tradicionales españoles (álbum). Ed. Siruela
2007. El cadáver arrepentido (novela). Ed. Alfaguara.
2008. Un asesinato piadoso (novela). Ed. Alfaguara.


- Paul Delarue

Al 1951, el folklorista francès Paul Delarue (1889-1956) va publicar un estudi sobre una estranya història, a la qual va donar nom de:
”El conte de l'àvia” (Contes de la Mère-grand).