Grimm, Andersen i Perrault

Els germans Grimm és el terme usat per referir-se a Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (1786-1859). Dos germans nascuts a Hanau (Alemanya), catedràtics en l’especialitat de filologia alemanya. Van realitzar extenses investigacions sobre l’alemany d’aquella època i també sobre el Folklore de les diferents regions del país.
Als 20 anys d’edat, Jacob treballava com a bibliotecari i Wilhelm com a secretari de la biblioteca. Abans d’arribar als 30 anys, havien aconseguit de sobreviure gràcies a les seves publicacions. També van ser professors universitaris a Kassel (1829 i 1839 respectivament).
Les primeres col·leccions de contes publicats al 1812 es van vendre modestament a Alemanya. Les primeres edicions no estaven dirigides a un públic infantil, és més, als seus inicis mai es van considerar escriptors per nens, sinó folkloristes patriòtics. En aquest mateix any, al 1812, van escriure “ Contes d’infants i de la llar” i “Llegendes populars alemanes” (1816). Els seus treballs de recuperació filològica inicien el seu estudi sobre la lingüística i la cultura alemanyes. Al 1819 van començar una “Gramàtica alemanya”, que no varen poder acabar, però tot i això, va tenir i té una importància trascendental en la filología alemanya.
Les seves històries recullen contes tradicionals orals de la cultura alemanya, i també altres de versionats, com és el cas de’n Patufet.

Destacariem algunes de les obres més populars i conegudes dels germans Grimm:
- Hansel i Gretel
- La Caputxeta Vermella
- El Sastre Valent
- La Ventafocs
- La Bella Dorment...

Jacob i Wilhelm moren a Berlín el 20 de Setembre de l’any 1863 i el 16 de Desembre del 1859 respectivament.



Hans Christian Andersen
Odense, Fiònia, 2 d'abril de 1805 - Copenhaguen, 4 d'agost de 1875

Novel·lista, poeta, comediògraf i contista danès. De família molt humil, a 14 anys es traslladà a Copenhaguen, on, després de privacions i desenganys, aconseguí d'interessar a personalitats del país que s'ocuparen de la seva educació, que finalitzà el 1828.
Escriví, a més de novel·les, poesia i teatre, una autobiografia, Mit livs eventyr ('L'aventura de la meva vida', 1855), unes impressions de viatges —que emprengué subvencionat per l'estat—, com I Spanien (1863), i, sobretot, les diverses sèries de contes meravellosos Eventyr (1835-72). Inspirats en rondalles i llegendes nòrdiques, però la majoria inventats per ell, es caracteritzen per una gran imaginació, humor i sensibilitat.
Dota els arbres, flors, animals i coses —que en constitueixen sovint els temes— d'un antropomorfisme meravellós ple de colpidora veritat, segons Josep Carner.
Alguns, com L'aneguet lleig, reflecteixen la seva vida.
Traduïts a moltes llengües, n'han estat fetes nombroses edicions, i gràcies a ells es féu universalment famós tot esdevenint un dels clàssics de la literatura infantil.
Ha estat traduït al català diverses vegades, entre d'altres per Josep Carner (amb el pseudònim de Joan d'Albaflor) amb illustracions de Torné-Esquius (1918) i pel mateix Carner i Marià Manent, amb il·lustracions d'Arthur Rackham (1933).










Charles Perrault
París, 12 de gener de 1628 - París, 16 de maig de 1703


Escriptor francès.

“I van ser molt feliços durant la resta de les seves vides”, després d'haver sofert mil injustícies i contrarietats. Aquest és el missatge que solen tancar els contes de Perrault: el bé i la bondat sempre acaben triomfant. Charles Perrault (París 1628-1703), conegut personatge

de la cort francesa de Luis XIV, va ser escriptor, advocat, comissari administratiu, membre de la comissió sobre inscripcions en els monuments públics i membre de l'Acadèmia Francesa (1671). En 1697, quan ja tenia 69 anys, va publicar, amb el nom del seu fill, Pierre Darmancour, l'obra que li hauria de fer especialment famós: Les Histoires

et contes du temps passé avec des moralités, ou Contes de ma Mère l’Oye. Es tracta d'un llibre breu que conté vuit narracions, que s'han convertit en veritables mites de la literatura infantil: Barba Blava, La Ventafocs , La Bella dorment , Caputxeta vermella, El gat amb botes, Les Fades, Riquete el del copete, i Patufet. Perrault pren l'assumpte dels seus contes de la tradició oral o escrita (folklore popular francès, llegendes medievals, caballeresques o cortesanes, textos del Renaixement italià...), però els retoca i els reelabora segons el gust refinat propi de la seva època. Els contes adaptats per Perrault no pertanyien a la literatura infantil, sinó a la literatura oral destinada a ser narrada en les llargues vetllades d'hivern, a la vora del foc, i ell els va passar a la literatura escrita i culta. Per a això va suprimir el que tenien de vulgar, va integrar els elements populars del conte a una trama romàntica, els va acomodar a la societat del seu temps, i els va afegir alguns trets d'humor, com, per exemple, que la malvada madrastra de La Bella Dorment vol menjar-se a la petita Aurora “en salsa Robert”. Però, perquè les seves narracions no perdessin l'esti

l propi de la transmissió oral ni un cert aire d'innocència i ingenuïtat, va utilitzar diversos recursos estilístics, com nombrosos arcaismes, el diàleg, el present històric, les repeticions (“Quines orelles tan grans tens!”; “Germana meva, no veus gens” )... Amb tot això va transformar el conte popular i va inaugurar el gènere de contes destinats als nens, que tants seguidors tindria en els segles següents, com l'escriptora francesa Madame Li Prince de Beaumont (1711-1780), a qui devem el deliciós conte La Bella i la Bèstia tal com ha arribat fins a nosaltres; els germans Grimm a Alemanya -Jacob Ludwig (1785-1863) i Wilhelm Karl (1786-1859)-, qui van adap

tar alguns contes presos del mateix Charles Perrault, i van contribuir decisivament a la noció moderna del conte popular; el danès Hans Christian Andersen (1805-1872)... Els vuit contes populars de Charles Perrault són, doncs, narracions per a nens, en les quals apareix un món fa

ntàstic de fades, temibles ogres i personatges malvats, encara que mai exempts d'una

certa ingenuïtat, és a dir, mai “aterradors”. Però una lectura atenta i
penetrant descobreix en ells experiències humanes profundes que, bé interpretades, constituïxen una expressió precisa de la lògica de la naturalesa humana i, per tant,

tanquen un gran poder formatiu.

Les frases dels autors.....

“ Para decir cómo es la vida, y cómo nos trata la suerte o el destino, solo podemos narrarla, como un cuento.”
Hannah Arendt

El que vol dir Hannah Arendt, es que la vida d’una persona està estructurada com un conte, amb la seva introducció, nus i desenllaç que concorden amb el naixement, creixement i la mort respectivament. Seria una història que va succeïnt, independenment de les persones, i acaba on acaben totes i com acaben totes. Cada una té un destí marcat i una sort, cada història serà diferent i acabarà de forma diferent però amb el mateix patró, la mort.



“Nos invitan a pensar para nosotros mismos. No por nosotros mismos: “Siempre pensé que uno tiene que ponerse a pensar como si nadie hubiera pensado antes, para luego empezar a aprender de todos los demás” dijo Arendt en una ocasión; pero pensar para nosotros mismos. Ella decia, Denken ohne Geländer: pensar sin trabas.

Hannah Arendt és refereix a que s’ha de pensar per un mateix i no pel’s altres. Primerament un mateix ha de reflexionar i enfocar allò que pensa i després treure-ho, es a dir, fer-ho arribar als demés. Serà un pensament individual, interioritzat sense interrupcions n’hi cap pega que hi pugui posar l’altre. D’aquesta manera sabràn el que pensem i nosaltres entendre’m i aprendre’m d’ells.



“ Cada uno está solo en el corazón de la tierra atravesado por un rayo de sol: Y de pronto anocheze.”
Salvatore Quasimodo. La frontera indomita.

Seguint les paraules de Salvatore Quasimodo, ens fa pensar que cada persona té el seu moment de soledat, de sentir-se únicament ell i no pensar en res més ni en ningú més. Cadascú viu simplement la seva pròpia vida, segueix el seu camí, i que aquest camí l’enfoca a la seva manera, però el raig de sol és com una senyal i fa que alhora no podem evitar fixar-nos amb els altres, amb els que ens envolten.



“Despacito y buena letra, el hacer las cosas bien importa mas que el hacerlas”

Antonio Machado.

Aquesta frase m’ha fet pensar en que és una frase molt familiar, sobretot dita per la meva mare, per això d’alguna manera llegint-la m’enrecordo d’ella.
El valor que li dono a aquesta frase és que les coses perque tinguin la seva recompensa positiva s’han de fer amb calma i poc a poc, sense pressa.
Per això penso que és millor dedicar el temps exacte en fer allò que volem que no pas fer-ho per fer-ho, sense sentit, sense mida i que ens surtin d’allò més malament.
És una frase que em fa reflexionar dia a dia, i que no tot s’aconsegueix de cop, sinó que tot té el seu procés...


" Com més ric és el subjecte, més objectiu és"

El que em suggereix aquesta frase és que com més completa en tots els sentits pugui ser una persona/cosa, el seu resultat serà més important, més atractiu, més motivador... En aquest cas
" objectiu" fa referència al centre d'atenció, per tant, la persona serà el centre d'atenció i tothom del seu voltant s'interessarà per a ella.


" Un palo tiene siempre dos puntas"

Aquesta frase m'ha portat a diverses deduccions...al final em quedaré amb aquesta;
Penso, que tot fet o tot fenòmen es deu bàsicament a dos causes de caràcter contrari, i que es divideix en dos efectes totalment oposats un de l'altre. Per tant, a la vegada aquets dos efectes oposats seràn la causa de fets nous.

Per exemple:
. Tot fet potser blanc i potser negre, es a dir, podem veure un fet obscurs, sense sortida, ben negre, fosc pero per altra part també es pot veure del tot clar, sense impediments ni obstacles...


" Que el saber debia elaborarselo uno mismo, y que los buenos maestros eran los guias del impulso propio"

Referint-m'he a aquesta frase puc dir que tot allò que sabem i tot allò que ens falta saber és un treball pròpi que ens l'hem d'el·laborar i cultivar nosaltres mateixos , això sí, sense deixar d'aprendre.
Per tant, només els millors, seran els qui es deixen portar pel seu pròpi impuls, pel seu pròpi coneixement i sabiduria.

" Té el cap molt ben amoblat"

Aquesta frase fa referència a una persona que es totalment responsable en tot allò que fa, madura en els seus actes i comportaments, una persona que sap el que realment vol i per allà on vol anar, i que sap els objectius i metes que vol aconseguir al llarg de la seva vida...
En definitiva, és ser una persona intel·ligent en tots els sentits, amb grans recursos per a tot, es a dir, una persona feta de cap a peus.

La maleta viatgera, la nostra amiga, la nostra vida

Com veieu la maleta viatgera de l'Aina ja ha arribat...és hora doncs, de tocar de peus a terra i de desplegar tot el que porta a dins.

Aquesta maleta és molt i molt especial i posseeix un significat pròpi.

Estic del tot segura que ús serà molt familiar totes les aventures, històries, anècdotes i mil i una cosa que porta en ella.

No em voldria extendre massa, però...penseu en les paraules, frases, autors i idees insignificants que ens porta la vida, potser no hi donem del tot importància i gràcies a aquest recurs, a aquesta maleta trobarem les respostes que estem buscant per continuar el nostre llarg camí i per entendre una miqueta millor el món que ens envolta...

La maleta viatgera serà un membre més de tots nosaltres!! Obrim-la? doncs som-hi!!