lunes, 14 de diciembre de 2009

Ediciones EKARÉ

Ekaré


Edicions Ekaré és una editorial que publica llibres tant per petits com per joves.
La paraula “Ekaré” va ser rescatada de la llengua de la ètnia Pemón que viu al sud-est de Veneçuela. Significa Narració nova o verdadera i, en un context més ampli, simplement significaria història o conte.

Edicions Ekaré es va crear a l’any 1978 i el seu objectiu principal, era fer llibres de qualitat. Aquesta editorial està relacionada directament amb l’experiència a biblioteques públiques i escolars del Banco del Libro, una institució veneçolana coneguda internacionalment per la seva labor de promoció de la lectura.

Avui en dia els seus llibres arriben a molts països, però la intenció inicial segueix sent la mateixa: Oferir a nens i joves llibres significatius de la nostra cultura i de diverses parts del món.

Edicions PARRAMÓN

PARRAMÓN


Parramón Edicions és una filial del Grup Norma, empresa especialitzada en l’edició i comercialització de llibres.
Parramón, es va fundar l’any 1959, inicialment com a centre d’ensenyança per correspondència. Entre els diferents cursos que s’hi feien, el que més èxit va tenir, va ser el de dibuix i pintura.
Aquest curs va ser creat per Josè Mª Parramón, fundador i director de l’editorial, a més a més de professor de Belles Arts, pintor i reconegut pedagog de l’art.
A partir de l’any 1968 es comencen a editar els primers llibres.
Parramón Edicions S.A. també es coneguda mundialment pels seus llibres d’oficis artístics, on s’explica pas a pas i de forma il·lustrada les diferents tècniques de treball.
Una altra línia editorial de molta importància i de gran trajectòria dins del catàleg de Parramón es la infantil i juvenil. Actualment està composta per més de 30 col·leccions i 200 títols.

Es caracteritza per tenir llibres educatius, pràctics i de referència que serveixen d’ajuda als educadors, pares, familiars, i professors de nens i nenes a partir dels dos anys d’edat.
Actualment els seus llibres es venen, a més a més d’Espanya i Amèrica Llatina, a tots els països d’Europa, sempre editant els llibres amb el idioma respectiu de cada país. També estan presents a EE.UU. i en diferents països asiàtics.

Editorial KALANDRAKA

Kalandraka


El Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, 2 d'abril, marca el naixement de Kalandraka Editora. Era l'any 1998 i el panorama de l'edició en gallec presentava algunes manques: l'àlbum infantil il·lustrat -de gran tradició en altres països europeus- era inexistent a Galícia.
Kalandraka va apostar per aquest format per a presentar als lectors uns llibres diferents: adaptacions de contes tradicionals, clàssics de la literatura infantil de tots els temps i obres de nova creació en les quals promocionava el treball de la pedrera de nous autors i il·lustradors. Naixien els Llibres per a Somiar...

L'animació a la lectura va ser, des del primer moment, un dels pilars de Kalandraka, perquè els llibres són l'aliment de la imaginació i contribueixen a despertar en els nens la curiositat i l'enginy, a educar-los des del punt de vista afectiu, estètic i visual. Les sessions d'animació a la lectura de Kalandraka recorren, sovint, escoles, biblioteques i llibreries, transportant la màgia que contenen els llibres.






lunes, 16 de noviembre de 2009

10 pautes

Qué NO s’ha de fer quan expliquem un conte?


1. Explicar el conte massa ràpid.



2. Passar les il·lustracions massa ràpid, sense poder ser visualitzades el temps necessari pel nen.



3. Utilitzar un to de veu massa baix, d’aquesta manera el nen li costarà sentir correctament el narrador.



4. Saber explicar el conte i NO llegir-lo.



5. No mirar al públic.


6. Situar-se en una zona on els infants no et pugui veure del tot bé.



7. Disposar d’elements i recursos del conte amb unes dimensions mal proporcionades. S’han d’ajustar a la realitat.



8. Utilitzar la mateixa tonalitat i expressió durant tot el conte.



9. Barrejar imatges de diferents il·lustradors o autors de contes.


10.Utilitzar un llenguatge o vocabulari que sigui desconegut pel nen.

El Conte a la Ludoteca de Balàfia i a la biblioteca de Pardinyes

16 de Novembre 2009

Transportem el conte " El caragol i l'herbeta de poliol" a la Ludoteca de Balàfia
Aquesta tarda, he tingut el plaer d'anar a explicar el conte "El Caragol i l'herbeta de poliol" a la ludoteca de Bàlafia.
Crec que ha sigut una experiència mes i que ha valgut del tot la pena.
Primerament estava molt nerviosa, però l'ambient que es respirava en aquella sala era molt familiar i proper, aixi que els nervis poc a poc anaven marxant del meu interior i m'anava acostant d'alguna manera als infants que estaven allà, prop meu, amb les seves mares, embadalits i endinsats en el conte....com jo!
Es un conte que farà cosa d'un any que l'he descobert, m'encanta i per això volia compartir-lo amb tots ells.
M'ha sorpres gratament, que en el moment que cantava la canço pertanyent al conte, les mares d'allà la coneixessin i cantessin amb mi. Penso que això m'ha ajuda't a sentir-me mes segura de mi mateixa i a fer mes meu aquest conte.

Ha estat una bonica experiencia, les persones d'allà ens han rebut molt be i han tingut un tracte
extraordinari amb nosaltres!





















3 de Desembre del 2009
El conte ha estat transportat...a la biblioteca de Pandinyes!!
Aquesta tarda he anat a explicar el conte a la biblioteca de Pardinyes, i ha estat magnífic!
primerament al veure tanta gent en aquella sala tant petita m'ha fet posar una mica nerviosa, però el senyor responsable d'allí ens va donar molt anims i això em va fer tranquil·litzar i pensar només en els nens i nenes que havia en la sala.
vaig començar el conte una miqueta nervioseta, però tot i això, a mesura que anava avançant se'm van marxar totes les pors, i només pensava en explicar aquest meravellós conte per a tots aquells nens i nenes que miraven amb cara embadalida, tots molt atents!
Com en la ludoteca de Balàfia, ha estat una experiència molt bonica i positiva, que repetiria tantes vegades com fes falta!!
Amb aquest conte pots treballar molts aspectes importants amb els infants.
- el companyerisme

- col·laborar entre tots

- ajudar als altres

jueves, 12 de noviembre de 2009

Peus i Sabates

¿ De quin material eren les sabates de Ventafocs, quina relació podia tenir amb els seus peus? I quina és la relació existent entre les sabates i els peus que utilitzava Andersen en el conte “ Les sabates vermelles”?

Com podem veure en els tres contes, Grimm, Perrault i Andersen dónen molt d’èmfasi i importància a les sabates i els peus de la protagonista. En aquest cas, els dónen un gran protagonisme.

La Ventafocs, molt abans de convertir-se en princesa Disney, portava unes pantoufles de vair ( sabatilles de pell d’esquirol). Això segons el conte medieval francès que va adaptar l’escriptor parisenc, una de les 340 versions que circulaven pel món abans de la versió de Perrault.
El sabater de la Ventafocs és molt ampli i força variat; s’ha introduït sabates de fils d’or amb soles d’or massís dins la versió xinesa del segle IX, i fins i tot de joncs, si se segueix la versió escocesa.

El fet de la sabata de cristall fou una invenció del pròpi autor Perrault , basicament pel valor econòmic que tenia aquest material al segle XVII. Però molts diuen que això caldria discutir-ho, i que Perrault, no va entendre la paraula vair (pell d’esquirol) del conte medieval i la va confondre amb verre (cristall), de so similar. Altres dirien que l’error de traducció es va produir abans i que l’escriptor no va fer més que copiar-lo...

Per altra banda, els germans Grimm, no es van poder quedar quiets de mans creuades i van decidir fer la seva pròpia versió, en la que la sabata de la Ventafocs és d’autèntic or.

No us heu preguntat mai perquè la Ventafocs tenia uns peus tan petits que només a ella li venien perfectes i a mida les sabates?

Dons ben fàcil, no hem d’oblidar la procedència oriental d’aquesta història. En la cultura xinesa, el fet de tenir els peus petits era símbol de noblesa i distinció. És per això, que la nostra protagonista; Ventafocs, pot portar les petites però boniques sabates.

En el conte “ Les sabates vermelles” d’Andersen, tot just quan ens endinsem en ell, podem veure un començament totalment enfocat als peus de la petita protagonista...” Una nena pobra que a l’estiu anava descalça i a l’hivern duia uns esclops de fusta, que feien que els seus turmellets es tornessin adolorits...”
Més endavant veiem que el relat va girant al voltant de les sabates vermelles, unes sabates que li compren a la nena per a fer la comfirmació sense donar gens d’importancia en el fet de que eren de color vermell.
En el conte, em d’observar que la protagonista es arrossegada per aquestes sabates de ball en una dansa frenètica fins que la nena suplica que li tallin els peus. Aquest podríem dir que és un component d’irracionalitat, d’èxtasi que surt freqüentment en el conte i s’hi veu reflectit el “ costat fosc” d’Andersen.
En el relat també és dóna importancia i es parla dels “peuets” de la protagonista, com en el conte de la “Ventafocs”, per tant aquest peuets són realment petits i són símbol de noblesa i distinció.




Les sabates ens protegeixen els peus que són els que ens permeten movilitat, en definitiva llibertat.
La confecció de les sabatetes a base de pedaços, implica que amb molt d´esforç, la nena ha anat construint la seva vida, i el color vermell representa el color de la vida i del sacrifici necessari per viure-la, però si el sacrifici és estèril, el vermell esdevé el color de la pèrdua de la sang i en conseqüència de la pròpia vida


Tot un món ple de.....SABATES!!....i PEUS!!

Sempre he pensat que a l’hora de comprar unes sabates és fonamental la comoditat, és a dir, que s’adaptin perfectament al peu i que no provoquin cap molèstia al caminar. Al cap del dia faig moltes passes, per la qual cosa aquesta ha de ser la característica bàsica del meu calçat.

De vegades tenim el mal costum de pensar que el que és bo per a nosaltres ho ha de ser també per a l’altre gent. Fins la setmana passada, aquesta reflexió , jo la feia extensiva a les altres persones i, en concret, a tot el gènere femení. Per dir-ho amb unes altres paraules, sempre m’havia semblat absurd l’actitud d’aquelles noies que són compradores compulsives de sabates, unes sabates que després no utilitzaran -o utilitzaran una vegada- perquè la seva incomoditat les fa poc aptes per a la que hauria de ser la seva funció principal… Això es fa evident en aquelles sabates que en podríem dir tipus princeseta, d’un pam de tacó i motius ornamentals daurats o platejats, per exemplificar un calçat que avui en dia no és difícil veure pel carrer i amb les que forçosament la comoditat ha de brillar per la seva absència.

Doncs bé. Aquesta setmana he estat llegint alguns epigrames ( composició poètica breu i satírica) d’Oscar Wilde sobre la bellesa que m’han fet reflexionar i canviar la meva opinió anterior. No l’opinió de què el meu calçat ha de ser còmode abans de qualsevol altra característica, sinó que l’actitud contrària, és a dir, la d’avantposar criteris estètics sobre criteris pràctics, no té perquè ser tan absurda... Des d’aquesta setmana he après a valorar aquella disposició que fa que moltes noies avantposin la bellesa fins i tot a la comoditat i a la salut dels peus. La bellesa per damunt de tot. Realment, si es pensa obertament, aquest fet té molt de mèrit i fa intuir un esperit d’alta volada. Un altre tema seria que hi hagi altres factors que puguin contradir aquesta conclusió i l’esperit, més que d’alta volada, sigui d’estúpida volada… Però això ja depèn de la persona.



miércoles, 11 de noviembre de 2009

L'article i el conte "el gat amb botes"

ANÀLISI DE L'ARTICLE " Carmen Martin Gaite- El cuento de nunca acabar-" I EL CONTE " El gat amb botes"


És molt significatiu que els dos únics personatges de Perrault - El Patufet i el Gat amb Botes- siguin uns personatges pobres, donant a entendre que els rics o els de bona família econòmicament parlant, sempre trobaràn a algú que els ajudi i els pugui treure " les castanyes del foc".
Charles Perrault va escriure la seva pròpia versió l'any 1697 amb el nom de "Le Chat Botté".


A diferència de la majoria d'històries popularitzades per Perrault, la moralitat d'aquesta és força discutible, ja que d'alguna forma acaba dient que amb mentides i enganys es pot aconseguir una gran fortuna i fins hi tot una vida millor.

De fet, és per aquest motiu, que en versions posteriors, s'ha volgut suavitzar la manca de moralitat de la història i del seu protagonista, convertint-lo en una espècie de " Robin Hood", que pretenia robar als rics per donar-los-hi als pobres.

Però no hem d'oblidar que aquest "simpàtic" gat es dedica a robar, enganyar, amenaçar i fins i tot mata ( al temerós ogre convertit en un insignificant ratolí) per tal d'aconseguir els seus pròpis objectius.