La Caputxeta vermella

La caputxeta vermella és el personatge principal d'un dels contes més populars i que existiràn per sempre més.

El missatge de Perrault es dirigeix a instruir a les jovenetes sobre com funcionen les regles socials del control de la sexualitat, ja que elles no saben " lo perillós que es parar-se a escoltar a un llop".

La caputxeta vermella que descriu Perrault no es una nena, es tracta d'una jove que ja té la menstruació, per tant, que ja pot mantenir relacions sexuals. La "caputxa" representa la menstruació (la regla).

Imposa el tema de la violació sobre la versió popular, de manera que es substitueix la por de la caputxeta a ser devorada per la por a ser violada.

Perrault quan parla d'aquest personatge, ens vol transmetre que és la culpable del qué li passa, de la seva falta de control etc...

D'altra banda, els germans Grimm s'inpiren en un personatge dolç, encantador i més tendre que mai el qual arriba a ser estimat per tothom.

El final que utilitzen els germans Grimm és d'allò més característic i deixa molt qué pensar... És on la pròpia Caputxeta realitza una breu reflexió però molt intensa, on es descobreix el seu clar pensament, d'allò que no havia fet bé...

Frases per pensar.....

Per a tots i totes, aqui us deixo algunes de les frases més solèmnes de grans autors/es.....

Sempre que les llegeixo i les rellegeixo em fan aprendre una cosa nova...per tant, m'agradaria que deixeu fluïr el vostre pensament, la vostra imaginació...



Espero que us serveixin i us siguin aprofitoses..." mai se sap" oi?







· Si nunca has tenido un gran éxito, no sabes lo que vales; el éxito es la piedra de toque de los caracteres. (Amado Nervo)


· No hay razonamiento que, aunque sea bueno, siendo largo lo parezca. (Cervantes)

· Recuerdo lo que no quisiera, y no puedo olvidar lo que quisiera. (Cicerón)


· Unirse es el comienzo, permanecer juntos ya es un progreso, pero trabajar juntos es un éxito. (Henry Ford)


· La vida es eso que se te pasa mientras estas planeando otras cosas. (Jhon Lennon)


· El valor de una idea no tiene nada que ver con la sinceridad del hombre que la expone. (Oscar Wilde)


· Puedo resistirlo todo, excepto la tentación. (Oscar Wilde)


· La brevedad es el alma del ingenio. (Shakespeare)

. Por naturaleza lo hermoso se aísla de todo. De belleza ningún camino conducen a la realidad. (Hannah arendt)

HELEN BEATRIX POTTER

¿ Qui no recorda haber vist alguna vegada en la seva vida aquest meravellós conillet?

El conillet Pedro o Peter Rabbit va neixer de la imaginació i de la mà de la escriptora i il·lustradora Helen Beatrix Potter.

Helen Beatrix Potter va passar a la història com la creadora d'un món, un univers meravellós ple d'animals característics els quals els hi donava vida pròpia i els feia ser part d'ella.

Quan tenia l'edat de 6 anys va néixer Bertram, el seu germà, amb qui va compratir moltes estones de joc. Els dos junts, van començar a sentir curiositat per a estudiar i estimar la naturalesa, això va fer que col·leccionessin diferents animals i plantes.

D'aqui ve l'interés i les ganes de crear una història plena de sentiments i tendreses, un món únic on ella pogués desenvolupar tots els seus pensaments i il·lucions....

Algunes de les seves històries:

EXPERIÈNCIA:

Dimecres 21/10/09: " los conejitos pelusa" explica't per una companya de 2n infantil de la UDL

Aquest mati, a la classe D'Aprenentatge de les llengües i lectoescriptura hem tingut el plaer de donar la benvinguda a una alumne, companya de 2n grau d'educació infantil. Una noia disposada a venir a 1er d'educació infantil i explicar-nos un dels contes de Beatrix Potter.

Com a experiència ha estat molt gratificant, ja que, m'ha cautivat la forma, la manera que ha tingut de cridar-nos l'atenció i d'embadalir-nos amb l'explicació del conte tant ben feta.

Al principi és normal que els nervis li fessin costat, però al mateix temps que el relat anava avançant, ella es sentia cada vegada més bé i estava més segura del que estava fent.

Penso que s'ha entregat al nostre públic al cent per cent.

M'ha fet veure altres aspectes i matissos que potser no tenia clars, ha despertat en mi l'interés per saber més coses sobre els contes d'aquesta gran autora i il·lustradora Helen Beatrix Potter.

En definitiva, en acabar el conte, m'ha deixat un bon sabor de boca, i crec que la degustació del conte que ens ha explica't ha servit per dóna'm a coneixer moltes coses que creia ocultes i insignificants.

La veu, la dolçor de cada paraula amb que explicava el relat, l'acció detallada i ajustada en cada moment del conte, la escenografia que ha empleat....tot això ha estat el conjunt que ha fet que el conte hagi estat autèntic i genial.

Miss Potter

Dades de la pel.lícula Miss Potter


Direcció: Chris Noonan.

Durada: 92 min.

Gènere: Biopic, drama.

Protagonistes: Reneé Zellweger, Ewan McGregor, Emily Watson, Barbara Flynn, Bill Paterson, Matyelok Gibbs

Producció: David Kirschner, Mike Medavoy, Arnold Messer, Corey Sienega, y David Thwaites.

Guió: Richard Maltby Jr.

Música: Nigel Westlake.

Fotografía: Andrew Dunn.

Paísos: Estados Unidos e Inglaterra

Any: 2007



COMENTARI DE LA PEL.LiCULA

MISS POTTER


Miss Potter protagonitzada per Renee Zellweger tracta sobre la vida de Beatrix Potter: una de les més grans escriptores de contes infantils de la història.
La pel.lícula parla del seu amor pel seu editor, Norman Warne, i de la seva gran lluita per arribar a una vida independent en un temps en que la seva única opció en la societat era la de convertir-se en una esposa conformista, una posició contra la qual es revelava.
Els pares de Beatrix, que eren més aviat de pensament convencional, no eren conscients de les meravelloses histories infantils creades per la seva filla, unes histories basades en animals acompanyades per unes il.lustracions exquisites. La preocupació dels seus pares es centraba en el sentiment que sentia la seva filla per un “comerciant” i, convençuts de que acabaria trobant una relació millor i més estable, insistiren en que la mantigués en secret.
Beatrix Potter es va convertir en una gran escriptora i artista, per haber plasmat el seu pensament imaginari, en el món de Peter Rabbit i els seus amics.

Podria dir , que la història d’aquesta dona m’ha captivat desde bon principi. El seu gran talent i vocació per l’escriptura i la pintura en aquarel.la era tant gran, que es va oposar a la seva estricta societat i a les expectatives dels seus pares per a dedicar-se a aquest art tan poc valorat en aquells temps i ara.
Quan vaig veure els bells paissatges en els quals es va inspirar per a la seva obra, s’entén perfectament aquest món que ella va voler crear: ple de dolçor, sensibilitat i innocència.
Per tant, per acabar, puc dir que els contes d’aquesta autora són una veritable joia.




.....LA OCA CARLOTA......



Aquest és el conte en el que m'he sentit plenament identificada i m'ha fet posar dins la pell de la protagonista, que en aquest cas és una oca.

La oca carlota, personalment, penso que és un personatge que viu pels seus éssers estimats i que ho dóna tot per ells. Això sí, una mica despistada o si més no, descuidada. Considero que és un personatge massa bo, i que no desconfia de ningú....i això porta descepcions, conseqüències negatives, males passades...



Totes aquestes característiques són les que destaquen d'aquest meravellós personatge, i potser m'hi sento tant identificada perque em considero una persona " massa bona" a la que a vegades li "prenen el pél" de la forma que volen, que potser confio massa en la gent que vec a primera vista i això ha fet que passés més d'un desengany en la meva vida.

Però...tots aquest desenganys, traicions, males passades...fa que recapacitis moltes vegades abans de llençar-te altre cop a l'aventura, fa que pensis les coses dos vegades i no una, però lo més important, és que, tot això et fa madurar una mica i et converteix en una personeta més gran....

Diccionari de Noves Paraules

Lapislàtzuli: Joia/Mineral Latzurita de color blau destinada especialment a la ornamentació.

Engargussar-se: Encallar-se alguna cosa a la gola.

Ceballut: Referent a la persona que té una idea fixa ficada al cap, també és pot anomenar; caparrut.

Fugisser: Que passa rapidament, fugaç.

Enervat: És refereix a la persona que no presenta nervis, o de nervis poc aparents.

Monografia: És l’estudi que es realitza sobre un aspecte concret de qualsevol disciplina humanística o científica general.

Matusser: Persona que treballa, que procedeix, que és fet, grollerament.

Tafilet: Cuir molt prim, brunyit i llustrós.

Presbiteri: Part de l’església, anomenada també santuari, situada a l’altar major.

Llamborda: Pedra grossa i plana que s’utilitza generalment en pavimentació.

Sílfide: En la mitologia germànica i escandinava, habitant imaginari de l’aire, dels boscos i els camps, considerat com un geni protector o malèfic.

Arraulir: Ajupir, abatre.

Estrassa: Trossos de drap brut.

Dot: Aportació que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les carregues del matrimoni.

Abominar: Avorrir, detestar com a axecrable, impiadós, dolent.

Cardamom: Planta herbàcia perenne de la familia de les zingiberacies ( Elettaria cardamomum), de flors blanques agrupades en espigues llargament pedunculades i de fruits en càpsula amb tres rengles de llavors.

Descord: Poema trobadoresc en que es combinen metres distints, amb rimes escasses i persistents, formant estrofes a l’arbitri del poeta, però amb uniformitat dins la composició.

Fel: Bilis; un dolor amarg que tots potem a dins nostre, rancúnia.

Notori/òria: Conegut o sabut de manera pública.

Nyèbit: És el noi que va perdut pels carrers; també anomenat: xixarel·lo; noi o home que no vol res, que no serveix per a res.

Meandre: Volta sinuosa, del curs d'un riu.

Perpetuació: Acció o efecte de perpetuar. " perpetu/ètua": que no cessa mai.

Bagatge: Conjunt de coses que porta amb ell el qui viatja.

Ordit: Acció o efecte d'ordir. " ordir": disposar fils paral·lelament sobre un corró; maquinar.

Somort/a: Mancat de força, d'intensitat.

Litúrgia: Forma de celebrar les cerimònies religioses.

Abrigallar: Embolcallar ( una persona o una bèstia) amb abrigalls.

Cartipàs: Quadern de paper ratllat en el qual els infants s'apliquen a traçar les diferents lletres.

Relliscall: Indret relliscos, on es fàcil de relliscar.

Guardo: Una recompensa.

Rabejar: Ficar una cosa o tenir-la estona dins l'aigua en moviment perquè resti ben mullada, banyar.

Aixovar: Dot que la dona aportava al matrimoni; conjunt de roba personal i de la casa que la dona aportava al matrimoni; dot que aporta un fadristern en casar-se amb una pubilla.

Flagell: Assot, càstig, calamitat.

Folgar: Fer festa; no treballar; passar el temps divertint-se; venir ample.

Els Autors i les seves respectives Obres

- Antonio Rodríguez Almodóvar

Antonio Rodríguez Almodóvar (Alcalá de Guadaira, 1941) és un escriptor i professor Sevillà, conegut pels seus estudis del folklore de transmissió oral (fonamentalment, la recollida i anàlisi de relats tradicionals, com en Contes a la vora del foc). Per la seva recreació de diversos contes de la tradició indoeuropea, reunits en El bosc dels somnis, ha obtingut el Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de 2005. Va escriure Contes a la vora del foc: Recopilació de contes populars.

Bibliografia de l’autor:
Teatre:
La niña que riega las albahacas
Poemes:
Poemas del viajero.


- Charles Perrault

Charles Perrault (París, 12 de gener de 1628 - 16 de maig de 1703) va ser un escriptor francès, principalment reconegut per haver estat l'autor de contes clàssics infantils tals com: Caputxeta Vermella i El gat amb botes.

Bibliografia de l’autor:
Contes:
El gat amb botes


- Bruno Bettelheim

(Viena, 28 d'agost de 1903 - Silver Springs, Maryland, 13 de març de 1990)
Psicoanalista nord-americà d'origen austríac. Doctor en filosofia i en psicologia per la universitat de Viena.

Bibliografia de l’autor:
Les seves obres principals, en el camp de la psiquiatria infantil, i d'una orientació freudiana, són:

Symbolic Wounds ('Ferides simbòliques', 1954), Truants from Life ('Absents de la vida', 1955), Dialogues with Mothers ('Diàlegs amb les mares', 1962), The Empty Fortress ('La fortalesa buida', 1967), The uses of Enchantment ('Psicoanàlisi dels contes de fades', 1976) i Surviving and Other Essays ('Sobreviure i altres assaigs', 1979).

També té un llibre bastant conegut que es diu "Psicoanàlisi dels contes de fades" (Grijalbo, Crítica) on presenta interpretacions psicoanalítiques dels contes tradicionals; una de les qüestions interessants del llibre és que utilitza les versions originals d'aquests.


- Germans Grimm

Wilhelm grimm
Escriptor alemany. Germà de Jacob. A més de filòleg fou un excel·lent narrador. Escriví Deutsche Heldensage ('Llegenda heroica alemanya', 1829) i altres obres, gairebé sempre en col·laboració amb el seu germà.
Jacob Grimm
Escriptor alemany. Aplicà el mètode històric i comparatiu a la investigació lingüística i formulà la llei que porta el seu nom, sobre la transformació de les consonants indoeuropees en les llengües germàniques. Escriví, a més, Deutsche Rechtsaltertümer ('Antiguitats del dret germànic', 1828) i Deutsche Mythologie ('Mitologia alemanya', 1835). Amb el seu germà escriví encara Kinder- und Hausmärchen ('Contes d'infants i de la llar', 1812-14, traducció catalana de Carles Riba, 1919-21), molt famosos, Deutsche Sagen ('Llegendes alemanyes', 1816-18) i el Deutsches Wörterbuch ('Diccionari alemany', 1852), acabat després de llur mort.

Bibliografia dels autors:
Els músics de Bremen


- Erich Fromm

Frankfurt, 23 de març de 1900 - Muralto, Ticino, 18 de març de 1980.
Psicoanalista nord-americà d'origen alemany.

Bibliografia de l’autor:
Entre les seves obres cal citar Escape from Freedom ('La por a la llibertat', 1941), Man for Himself ('L'home per a si mateix', 1947), The Art of Loving ('L'art d'estimar', 1956), The Revolution of Hope ('La revolució de l'esperança', 1968) i The Crisis of Psychoanalysis ('La crisi de la psicoanàlisi', 1970).


- Vladimir Propp

Vladímir Yákovlevich Propp va ser un erudit rus dedicat a l'anàlisi dels components bàsics dels contes populars russos per a identificar els seus elements narratius irreducibles més simples.
La seva Morfologia del conte (Morfologiya skazki) va ser publicada en rus en 1928; encara que va influir a Claude Lévi-Strauss i Roland Barthes, va anar pràcticament ignorada a Occident fins que va ser traduïda a l'anglès en els anys 1950.
Va analitzar els contes populars fins que va trobar una sèrie de punts recurrents que creaven una estructura constant en totes aquestes narracions. És el que es coneix com "les funcions de Propp".
La teoria de Propp es basa en una anàlisi estructural de la morfologia dels contes, on parteix del corpus per a arribar a la classificació. Critica les classificacions anteriors al seu estudi; proposa per la seva banda, en la clasificacion que obté de l'anàlisi de mes o menys 100 contes una sèrie d'elements constants, aquests son, les funcions dels personatges.

Bibliografia de l’autor:
No va escriure contes per a nens, sinó que els va analitzar. En el cas de Propp existeixen dos llibres: "Morfologia del conte" i "Arrels històriques del conte".


- José María Guelbenzu
José María Guelbenzu va néixer a Madrid el 14 d'Abril de 1944.
Ha obtingut el Premi de la Crítica de narrativa en 1981 i el Premi Internacional de Novel·la Plaza & Janés en 1991.

Bibliografia de l’autor:

2005. 25 cuentos tradicionales españoles (álbum). Ed. Siruela
2007. El cadáver arrepentido (novela). Ed. Alfaguara.
2008. Un asesinato piadoso (novela). Ed. Alfaguara.


- Paul Delarue

Al 1951, el folklorista francès Paul Delarue (1889-1956) va publicar un estudi sobre una estranya història, a la qual va donar nom de:
”El conte de l'àvia” (Contes de la Mère-grand).

Grimm, Andersen i Perrault

Els germans Grimm és el terme usat per referir-se a Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (1786-1859). Dos germans nascuts a Hanau (Alemanya), catedràtics en l’especialitat de filologia alemanya. Van realitzar extenses investigacions sobre l’alemany d’aquella època i també sobre el Folklore de les diferents regions del país.
Als 20 anys d’edat, Jacob treballava com a bibliotecari i Wilhelm com a secretari de la biblioteca. Abans d’arribar als 30 anys, havien aconseguit de sobreviure gràcies a les seves publicacions. També van ser professors universitaris a Kassel (1829 i 1839 respectivament).
Les primeres col·leccions de contes publicats al 1812 es van vendre modestament a Alemanya. Les primeres edicions no estaven dirigides a un públic infantil, és més, als seus inicis mai es van considerar escriptors per nens, sinó folkloristes patriòtics. En aquest mateix any, al 1812, van escriure “ Contes d’infants i de la llar” i “Llegendes populars alemanes” (1816). Els seus treballs de recuperació filològica inicien el seu estudi sobre la lingüística i la cultura alemanyes. Al 1819 van començar una “Gramàtica alemanya”, que no varen poder acabar, però tot i això, va tenir i té una importància trascendental en la filología alemanya.
Les seves històries recullen contes tradicionals orals de la cultura alemanya, i també altres de versionats, com és el cas de’n Patufet.

Destacariem algunes de les obres més populars i conegudes dels germans Grimm:
- Hansel i Gretel
- La Caputxeta Vermella
- El Sastre Valent
- La Ventafocs
- La Bella Dorment...

Jacob i Wilhelm moren a Berlín el 20 de Setembre de l’any 1863 i el 16 de Desembre del 1859 respectivament.



Hans Christian Andersen
Odense, Fiònia, 2 d'abril de 1805 - Copenhaguen, 4 d'agost de 1875

Novel·lista, poeta, comediògraf i contista danès. De família molt humil, a 14 anys es traslladà a Copenhaguen, on, després de privacions i desenganys, aconseguí d'interessar a personalitats del país que s'ocuparen de la seva educació, que finalitzà el 1828.
Escriví, a més de novel·les, poesia i teatre, una autobiografia, Mit livs eventyr ('L'aventura de la meva vida', 1855), unes impressions de viatges —que emprengué subvencionat per l'estat—, com I Spanien (1863), i, sobretot, les diverses sèries de contes meravellosos Eventyr (1835-72). Inspirats en rondalles i llegendes nòrdiques, però la majoria inventats per ell, es caracteritzen per una gran imaginació, humor i sensibilitat.
Dota els arbres, flors, animals i coses —que en constitueixen sovint els temes— d'un antropomorfisme meravellós ple de colpidora veritat, segons Josep Carner.
Alguns, com L'aneguet lleig, reflecteixen la seva vida.
Traduïts a moltes llengües, n'han estat fetes nombroses edicions, i gràcies a ells es féu universalment famós tot esdevenint un dels clàssics de la literatura infantil.
Ha estat traduït al català diverses vegades, entre d'altres per Josep Carner (amb el pseudònim de Joan d'Albaflor) amb illustracions de Torné-Esquius (1918) i pel mateix Carner i Marià Manent, amb il·lustracions d'Arthur Rackham (1933).










Charles Perrault
París, 12 de gener de 1628 - París, 16 de maig de 1703


Escriptor francès.

“I van ser molt feliços durant la resta de les seves vides”, després d'haver sofert mil injustícies i contrarietats. Aquest és el missatge que solen tancar els contes de Perrault: el bé i la bondat sempre acaben triomfant. Charles Perrault (París 1628-1703), conegut personatge

de la cort francesa de Luis XIV, va ser escriptor, advocat, comissari administratiu, membre de la comissió sobre inscripcions en els monuments públics i membre de l'Acadèmia Francesa (1671). En 1697, quan ja tenia 69 anys, va publicar, amb el nom del seu fill, Pierre Darmancour, l'obra que li hauria de fer especialment famós: Les Histoires

et contes du temps passé avec des moralités, ou Contes de ma Mère l’Oye. Es tracta d'un llibre breu que conté vuit narracions, que s'han convertit en veritables mites de la literatura infantil: Barba Blava, La Ventafocs , La Bella dorment , Caputxeta vermella, El gat amb botes, Les Fades, Riquete el del copete, i Patufet. Perrault pren l'assumpte dels seus contes de la tradició oral o escrita (folklore popular francès, llegendes medievals, caballeresques o cortesanes, textos del Renaixement italià...), però els retoca i els reelabora segons el gust refinat propi de la seva època. Els contes adaptats per Perrault no pertanyien a la literatura infantil, sinó a la literatura oral destinada a ser narrada en les llargues vetllades d'hivern, a la vora del foc, i ell els va passar a la literatura escrita i culta. Per a això va suprimir el que tenien de vulgar, va integrar els elements populars del conte a una trama romàntica, els va acomodar a la societat del seu temps, i els va afegir alguns trets d'humor, com, per exemple, que la malvada madrastra de La Bella Dorment vol menjar-se a la petita Aurora “en salsa Robert”. Però, perquè les seves narracions no perdessin l'esti

l propi de la transmissió oral ni un cert aire d'innocència i ingenuïtat, va utilitzar diversos recursos estilístics, com nombrosos arcaismes, el diàleg, el present històric, les repeticions (“Quines orelles tan grans tens!”; “Germana meva, no veus gens” )... Amb tot això va transformar el conte popular i va inaugurar el gènere de contes destinats als nens, que tants seguidors tindria en els segles següents, com l'escriptora francesa Madame Li Prince de Beaumont (1711-1780), a qui devem el deliciós conte La Bella i la Bèstia tal com ha arribat fins a nosaltres; els germans Grimm a Alemanya -Jacob Ludwig (1785-1863) i Wilhelm Karl (1786-1859)-, qui van adap

tar alguns contes presos del mateix Charles Perrault, i van contribuir decisivament a la noció moderna del conte popular; el danès Hans Christian Andersen (1805-1872)... Els vuit contes populars de Charles Perrault són, doncs, narracions per a nens, en les quals apareix un món fa

ntàstic de fades, temibles ogres i personatges malvats, encara que mai exempts d'una

certa ingenuïtat, és a dir, mai “aterradors”. Però una lectura atenta i
penetrant descobreix en ells experiències humanes profundes que, bé interpretades, constituïxen una expressió precisa de la lògica de la naturalesa humana i, per tant,

tanquen un gran poder formatiu.

Les frases dels autors.....

“ Para decir cómo es la vida, y cómo nos trata la suerte o el destino, solo podemos narrarla, como un cuento.”
Hannah Arendt

El que vol dir Hannah Arendt, es que la vida d’una persona està estructurada com un conte, amb la seva introducció, nus i desenllaç que concorden amb el naixement, creixement i la mort respectivament. Seria una història que va succeïnt, independenment de les persones, i acaba on acaben totes i com acaben totes. Cada una té un destí marcat i una sort, cada història serà diferent i acabarà de forma diferent però amb el mateix patró, la mort.



“Nos invitan a pensar para nosotros mismos. No por nosotros mismos: “Siempre pensé que uno tiene que ponerse a pensar como si nadie hubiera pensado antes, para luego empezar a aprender de todos los demás” dijo Arendt en una ocasión; pero pensar para nosotros mismos. Ella decia, Denken ohne Geländer: pensar sin trabas.

Hannah Arendt és refereix a que s’ha de pensar per un mateix i no pel’s altres. Primerament un mateix ha de reflexionar i enfocar allò que pensa i després treure-ho, es a dir, fer-ho arribar als demés. Serà un pensament individual, interioritzat sense interrupcions n’hi cap pega que hi pugui posar l’altre. D’aquesta manera sabràn el que pensem i nosaltres entendre’m i aprendre’m d’ells.



“ Cada uno está solo en el corazón de la tierra atravesado por un rayo de sol: Y de pronto anocheze.”
Salvatore Quasimodo. La frontera indomita.

Seguint les paraules de Salvatore Quasimodo, ens fa pensar que cada persona té el seu moment de soledat, de sentir-se únicament ell i no pensar en res més ni en ningú més. Cadascú viu simplement la seva pròpia vida, segueix el seu camí, i que aquest camí l’enfoca a la seva manera, però el raig de sol és com una senyal i fa que alhora no podem evitar fixar-nos amb els altres, amb els que ens envolten.



“Despacito y buena letra, el hacer las cosas bien importa mas que el hacerlas”

Antonio Machado.

Aquesta frase m’ha fet pensar en que és una frase molt familiar, sobretot dita per la meva mare, per això d’alguna manera llegint-la m’enrecordo d’ella.
El valor que li dono a aquesta frase és que les coses perque tinguin la seva recompensa positiva s’han de fer amb calma i poc a poc, sense pressa.
Per això penso que és millor dedicar el temps exacte en fer allò que volem que no pas fer-ho per fer-ho, sense sentit, sense mida i que ens surtin d’allò més malament.
És una frase que em fa reflexionar dia a dia, i que no tot s’aconsegueix de cop, sinó que tot té el seu procés...


" Com més ric és el subjecte, més objectiu és"

El que em suggereix aquesta frase és que com més completa en tots els sentits pugui ser una persona/cosa, el seu resultat serà més important, més atractiu, més motivador... En aquest cas
" objectiu" fa referència al centre d'atenció, per tant, la persona serà el centre d'atenció i tothom del seu voltant s'interessarà per a ella.


" Un palo tiene siempre dos puntas"

Aquesta frase m'ha portat a diverses deduccions...al final em quedaré amb aquesta;
Penso, que tot fet o tot fenòmen es deu bàsicament a dos causes de caràcter contrari, i que es divideix en dos efectes totalment oposats un de l'altre. Per tant, a la vegada aquets dos efectes oposats seràn la causa de fets nous.

Per exemple:
. Tot fet potser blanc i potser negre, es a dir, podem veure un fet obscurs, sense sortida, ben negre, fosc pero per altra part també es pot veure del tot clar, sense impediments ni obstacles...


" Que el saber debia elaborarselo uno mismo, y que los buenos maestros eran los guias del impulso propio"

Referint-m'he a aquesta frase puc dir que tot allò que sabem i tot allò que ens falta saber és un treball pròpi que ens l'hem d'el·laborar i cultivar nosaltres mateixos , això sí, sense deixar d'aprendre.
Per tant, només els millors, seran els qui es deixen portar pel seu pròpi impuls, pel seu pròpi coneixement i sabiduria.

" Té el cap molt ben amoblat"

Aquesta frase fa referència a una persona que es totalment responsable en tot allò que fa, madura en els seus actes i comportaments, una persona que sap el que realment vol i per allà on vol anar, i que sap els objectius i metes que vol aconseguir al llarg de la seva vida...
En definitiva, és ser una persona intel·ligent en tots els sentits, amb grans recursos per a tot, es a dir, una persona feta de cap a peus.