jueves, 12 de noviembre de 2009

Peus i Sabates

¿ De quin material eren les sabates de Ventafocs, quina relació podia tenir amb els seus peus? I quina és la relació existent entre les sabates i els peus que utilitzava Andersen en el conte “ Les sabates vermelles”?

Com podem veure en els tres contes, Grimm, Perrault i Andersen dónen molt d’èmfasi i importància a les sabates i els peus de la protagonista. En aquest cas, els dónen un gran protagonisme.

La Ventafocs, molt abans de convertir-se en princesa Disney, portava unes pantoufles de vair ( sabatilles de pell d’esquirol). Això segons el conte medieval francès que va adaptar l’escriptor parisenc, una de les 340 versions que circulaven pel món abans de la versió de Perrault.
El sabater de la Ventafocs és molt ampli i força variat; s’ha introduït sabates de fils d’or amb soles d’or massís dins la versió xinesa del segle IX, i fins i tot de joncs, si se segueix la versió escocesa.

El fet de la sabata de cristall fou una invenció del pròpi autor Perrault , basicament pel valor econòmic que tenia aquest material al segle XVII. Però molts diuen que això caldria discutir-ho, i que Perrault, no va entendre la paraula vair (pell d’esquirol) del conte medieval i la va confondre amb verre (cristall), de so similar. Altres dirien que l’error de traducció es va produir abans i que l’escriptor no va fer més que copiar-lo...

Per altra banda, els germans Grimm, no es van poder quedar quiets de mans creuades i van decidir fer la seva pròpia versió, en la que la sabata de la Ventafocs és d’autèntic or.

No us heu preguntat mai perquè la Ventafocs tenia uns peus tan petits que només a ella li venien perfectes i a mida les sabates?

Dons ben fàcil, no hem d’oblidar la procedència oriental d’aquesta història. En la cultura xinesa, el fet de tenir els peus petits era símbol de noblesa i distinció. És per això, que la nostra protagonista; Ventafocs, pot portar les petites però boniques sabates.

En el conte “ Les sabates vermelles” d’Andersen, tot just quan ens endinsem en ell, podem veure un començament totalment enfocat als peus de la petita protagonista...” Una nena pobra que a l’estiu anava descalça i a l’hivern duia uns esclops de fusta, que feien que els seus turmellets es tornessin adolorits...”
Més endavant veiem que el relat va girant al voltant de les sabates vermelles, unes sabates que li compren a la nena per a fer la comfirmació sense donar gens d’importancia en el fet de que eren de color vermell.
En el conte, em d’observar que la protagonista es arrossegada per aquestes sabates de ball en una dansa frenètica fins que la nena suplica que li tallin els peus. Aquest podríem dir que és un component d’irracionalitat, d’èxtasi que surt freqüentment en el conte i s’hi veu reflectit el “ costat fosc” d’Andersen.
En el relat també és dóna importancia i es parla dels “peuets” de la protagonista, com en el conte de la “Ventafocs”, per tant aquest peuets són realment petits i són símbol de noblesa i distinció.




Les sabates ens protegeixen els peus que són els que ens permeten movilitat, en definitiva llibertat.
La confecció de les sabatetes a base de pedaços, implica que amb molt d´esforç, la nena ha anat construint la seva vida, i el color vermell representa el color de la vida i del sacrifici necessari per viure-la, però si el sacrifici és estèril, el vermell esdevé el color de la pèrdua de la sang i en conseqüència de la pròpia vida


Tot un món ple de.....SABATES!!....i PEUS!!

Sempre he pensat que a l’hora de comprar unes sabates és fonamental la comoditat, és a dir, que s’adaptin perfectament al peu i que no provoquin cap molèstia al caminar. Al cap del dia faig moltes passes, per la qual cosa aquesta ha de ser la característica bàsica del meu calçat.

De vegades tenim el mal costum de pensar que el que és bo per a nosaltres ho ha de ser també per a l’altre gent. Fins la setmana passada, aquesta reflexió , jo la feia extensiva a les altres persones i, en concret, a tot el gènere femení. Per dir-ho amb unes altres paraules, sempre m’havia semblat absurd l’actitud d’aquelles noies que són compradores compulsives de sabates, unes sabates que després no utilitzaran -o utilitzaran una vegada- perquè la seva incomoditat les fa poc aptes per a la que hauria de ser la seva funció principal… Això es fa evident en aquelles sabates que en podríem dir tipus princeseta, d’un pam de tacó i motius ornamentals daurats o platejats, per exemplificar un calçat que avui en dia no és difícil veure pel carrer i amb les que forçosament la comoditat ha de brillar per la seva absència.

Doncs bé. Aquesta setmana he estat llegint alguns epigrames ( composició poètica breu i satírica) d’Oscar Wilde sobre la bellesa que m’han fet reflexionar i canviar la meva opinió anterior. No l’opinió de què el meu calçat ha de ser còmode abans de qualsevol altra característica, sinó que l’actitud contrària, és a dir, la d’avantposar criteris estètics sobre criteris pràctics, no té perquè ser tan absurda... Des d’aquesta setmana he après a valorar aquella disposició que fa que moltes noies avantposin la bellesa fins i tot a la comoditat i a la salut dels peus. La bellesa per damunt de tot. Realment, si es pensa obertament, aquest fet té molt de mèrit i fa intuir un esperit d’alta volada. Un altre tema seria que hi hagi altres factors que puguin contradir aquesta conclusió i l’esperit, més que d’alta volada, sigui d’estúpida volada… Però això ja depèn de la persona.



miércoles, 11 de noviembre de 2009

L'article i el conte "el gat amb botes"

ANÀLISI DE L'ARTICLE " Carmen Martin Gaite- El cuento de nunca acabar-" I EL CONTE " El gat amb botes"


És molt significatiu que els dos únics personatges de Perrault - El Patufet i el Gat amb Botes- siguin uns personatges pobres, donant a entendre que els rics o els de bona família econòmicament parlant, sempre trobaràn a algú que els ajudi i els pugui treure " les castanyes del foc".
Charles Perrault va escriure la seva pròpia versió l'any 1697 amb el nom de "Le Chat Botté".


A diferència de la majoria d'històries popularitzades per Perrault, la moralitat d'aquesta és força discutible, ja que d'alguna forma acaba dient que amb mentides i enganys es pot aconseguir una gran fortuna i fins hi tot una vida millor.

De fet, és per aquest motiu, que en versions posteriors, s'ha volgut suavitzar la manca de moralitat de la història i del seu protagonista, convertint-lo en una espècie de " Robin Hood", que pretenia robar als rics per donar-los-hi als pobres.

Però no hem d'oblidar que aquest "simpàtic" gat es dedica a robar, enganyar, amenaçar i fins i tot mata ( al temerós ogre convertit en un insignificant ratolí) per tal d'aconseguir els seus pròpis objectius.

Activitats de les habilitats pensament

ACTIVITATS PRÀCTIQUES A TRAVÉS DE LES HABILITATS DE PENSAMENT



Activitats sobre el conte: LA REINA DE LES NEUS on es treballin les habilitats de Raonament.

- Buscar i donar raons

Activitat 1: “ La meva opinió”
Consisteix en que cada nen/a en veu alta doni la seva opinió sobre el conte. Per exemple:
El que més m’agrada del conte és...
El personatge que més m’ha agradat ha estat...
A mi m’agradaria ser...
Cal que sempre demanem el “ perqué” de les seves respostes. En un primer moment acceptarem respostes col·lectives com: “ A mi també” o “ Jo com en Lluís”, però poc a poc anirem buscant la diferenciació. També demanarem: “ a algun de vosaltres li ha agradat una altra cosa?”

- Establir relacions entre les parts i el tot
Activitat 2: “ Un Bocí”
Mostrarem una sèrie de personatges o escenes concretes i les hauràn de relacionar i ubicar en el conte. Això es pot fer amb làmines, diapositives...És un bon treball per improvitzar i serveix per veure si s’ha comprés i assimilat la narració. Aquest exercici exigeix capacitat de síntesi i permet d’anar al tot a partir d’una part.

- Establir relacions entre els fins i els mitjans

Activitat 3: “ Per a què serveixen els contes?”
Si ho creiem convenient a l’inici d’aquesta activitat podem preguntar als infants de què són mitjà els contes i referint-nos en aquest conte en especial, a través de preguntes com ara:
Aquest conte serveix per a divertir-nos?
Serveix per aprendre?
Serveix també per fer-nos adormir?
Serveix per estar atents i callats?

- Usar i buscar criteris

Activitat 4: “ Les qualitats”
Aquesta activitat tracta d’averiguar quines són les qualitats que ens agraden més d’un conte, d’aquest conte. Reflexionarem entre tot el grup-classe diferents punts, com aquests:
Que tingui un bon final
Que tingui molts personatges
Que hi hagi princeses
Que sigui conegut
Primer de tot els nens i nenes hauràn de dir quin sentiment els ha provocat el conte.

- Raonament Condicionalment
Activitat 5: “ Aparellar vinyetes-música”
Aquesta activitat tracta d’aparellar, unint amb fletxes, les diferents vinyetes del conte amb el núm de l’escena que escoltin els nens. Posarem l’audició del conte, on podràn sentir: el número i l’explicació de una escena del conte.
Al final, ha de correspondre la vinyeta amb el número i tenir tota la seqüència del conte amb un ordre correcte. Si no es així, podrem parlar quin número aniria millor en cada vinyeta. L’audició es passarà dos cops.


Activitats sobre el conte: EL SOLDAT DE PLOM, on es treballin les habilitats de Comunicació, traducció i formulació.

- Explicar: Narrar i descriure

Activitat 1: “ Segueix la història”
Tracta en que un nen o nena començarà a explicar el conte del Soldat de plom, de la millor manera que sàpiga i la resta de companys l’aniràn continuant quan arribi el seu torn.
Els torns es poden establir ja sigui perque el qui l’ha començat diu un nom d’un company o companya, o perqué s’estableixi un altre i diferent criteri de continuació.

- Interpretar

Activitat 2: “ Dramatitzem- Teatre”
Després d’haber interioritzat la primera part del conte del “ Soldat de plom”, farem dos grups amb els nostres alumnes i es tractarà de representar una escena del conte.
D’aquesta manera veurem com la mateixa escena pot haver estat entesa i comunicada de maneres ben diferents.

- Improvitzar

Activitat 3: “ La capsa màgica”
En aquesta activitat la mestra serà l’encarregada d’anar treien diferents objectes d’una capsa, però no és una capsa qualsevol sinó que és màgica! Tots aquests objectes estaràn d’alguna manera relacionats i tindràn un lligam amb el conte que treballem. A la capsa hi pot haber: una imatge del protagonista, del soldat de plom, una capseta de música on hi aparegui ballant una dansarina, una barqueta feta de
paper...
Els nens hauràn de dir o explicar el que veuen i relacionar-ho en el moment concret del conte.



- Traduïr del llenguatge oral a la plàstica i a la inversa

Activitat 4: “ Dibuix representatiu”
A partir del conte el Soldat de plom, haurem de fer un dibuix que el representi, és a dir, que tothom s’adoni que aquell dibuix pertany al conte.
Abans de realitzar-lo entre tots podem decidir quin haurà de ser el tema de la representació.

- Traduïr a diferents llenguatges

Activitat 5: “ Aprenem i cantem”
A partir de la interiorització de la petita cancó o vers que apareix en el conte, l’anirem cantant i dient tots junts i després sortirà nen per nen situant-se damunt d’una cadira per a donar-li el moment de sentir-se escoltat i ser el protagonista de l’instant. D’aquesta manera cantarà la cançó a la resta de companys.
La cançó o vers és:
“ Soldat valent, fes el cor fort,
aquí la tens, l’amiga mort!!”

Activitats sobre el conte: LA SIRENITA, on es treballin les habilitats de conceptualització i Anàlisi.

- Posar exemples i contraexemples

Activitat 1: “ Buscar a la memòria”
Aquesta activitat tracta de citar alguns personatges del conte. Personatges de tot tipus, es a dir, que siguin bons i altres que siguin malvats i dolents.
Algunes personatges que siguin éssers humans i altres que siguin animals, personatges a qui les coses els surtin bé i altres a qui els surtin malament...

- Comparar i contrastar

Activitat 2: “ Comparem els contes”
Es tracta de comparar el conte de la Sirenita amb altres contes que els infants coneguin o els siguin reconeguts.
El conte de la Sirenita és...
Bonic com...
Llarg com...
Acaba com...
Més divertit que...
Més màgic que...
Fa menys por que...
Els nens han d’acabar de completar les frases.

- Definir

Activitat 3: “ Definir a personatges”
L’activitat tracta de definir amb alguna paraula o una frase curta cada un dels personatges que surten en el conte. Per exemple, definirem, a la protagonista; la Sirenita, el seu pare, les seves germanes etc...


- Agrupar i Classificar

Activitat 4: “ Ajuntar”
Es tracta de que amb algun dibuix que caracteritzi el conte intentem fer agrupacions diferents i després busquem els criteris. Es poden suggerir agrupacions com ara:
- contes d’animals i contes de persones...
també es poden agrupar i classificar segons el que hi surt: només natura, persones, animals, objectes, màgia...

- Seriar

Activitat 5: “ El conte en vinyetes”
En aquesta activitat es plastifiquen uns quants dibuixos del conte de la Sirenita, i es fan servir per establir la seqüència de la narració. Començarem amb tres o quatre vinyetes i anirem augmentant progressivament fins a unes deu o dotze vinyetes, que aniràn matisant l’acció de cada moment del conte.


Activitats sobre els Autors (contes), on es treballin les habilitats de recerca.

- Endevinar

Activitat 1: “ Endevina, Endevinem..”
Es tracta d’endevinar el nom de l’autor que la mestra està ocultant.
A la pissarra posarem tres fotografies dels autors; Grimm, Perrault i Andersen i a sota de cadascún d’ells hi haurà el nom que estarà ocult.
Aquesta activitat tracta també d’exercitar l’obervació del nen i la seva memòria.

- Esbrinar

Activitat 2: “ Esbrinar coses sobre els autors”
Aquesta activitat tracta d’esbrinar i saber d’on eren, on i en quin any van nèixer, que havien estudiat...els autors.
Amb l’ajuda de les famílies, els nens hauràn de respondre a tres preguntes:
On i en quin any van neixer els germans Grimm?
Qué va estudiar Andersen?
En quin any va neixer i va morir Perrault?
Després tot el grup-classe en comú ens preguntarem com ho hem fet per saber-ho, i repassarem els camins que hem seguit per a la recerca.

- Observar

Activitat 3: “ Memorització”
Col·loquem en una taula dotze fotografies i imatges de les quals tres seràn els autors i nou seràn contes d’aquests. Els nens observaràn les imatges durant 2 minuts. Després es taparàn totes les imatges i es tracta de recordar les que hi havia. Preguntarem si les recordaven, perquè, i ho relacionarem amb l’atenció.



- Buscar alternatives

Activitat 4: “ Completar la fotografía”
Els nens han de trobar la meitat de la fotografia que falta per poder completar la imatge definitiva.
A la pissarra possem la meitat de les imatges dels autors i els nens han de trobar la seva meitat i col·locar-la al seu lloc corresponent.
Primer ho farem individualment, després conjuntament entre tots.

- Imaginar: Crear

Activitat 5: “ Juguem a crear entre tots”
El terme “crear” s’usa en sentit ampli i, per tant, conté moltes activitats.
Aquí l’agafarem en sentit i parlarem de creació a partir de quasi res.
Per exemple:
1. sobre un full de paper blanc creem un paissatge i triem els personatges que més ens agradin dels contes d’aquets autors.
2. Confeccionem un gran mural que ens faci de fons, ja sigui; el mar, una habitació...
3. Cadascú es disfressa d’un personatge ( amb el vestuari i maquillatge adequat) i després inventem entre tots un conte.

L'Ombra


L’OMBRA

Estructura de la narració


- Situació Inicial: On es presenten els diferents personatges i la història.

o SAVI: És un jove intel·ligent dels països freds. Apareix freqüentment en la història. Està present a l’inici de forma solitària, després apareix acompanyat. Aquest personatge es presentat pel narrador. És un personatge estàtic, pla i individual.


o OMBRA: Quan va deixar al Savi es va tornar una ombra que semblava un home, era prim i es va convertir en elegant, ric i ben vestit. Apareix freqüentment. La seva presència és primer en companyia del Savi i després en solitari. El personatge es presentat pel narrador. És un personatge dinàmic, rodó i individual.


o PRINCESA: Tenia la malaltia de veure-hi massa bé, era lleugera. Aquest personatge apareix a la part final del relat. La seva presència és en solitari. El personatge es presentat pel narrador, i és un personatge estàtic, pla i individual.

- Inici del conflicte: És on comença l’acció, la trama clau del relat, en aquest cas, el Savi es queda sense la Ombra.


- Conflicte: Es tornen a trobar el Savi i l’Ombra i es canvien els papers, s’intercanvien els rols.


- Resolució del Conflicte: El Savi diu que no enganyarà a la princesa i als altres, i que dirà tota la veritat.


- Situació final: És el desenllaç de la història. Creuen i donen la raó a l’Ombra i el Savi acaba per ser mort. El final del conte no torna al punt de partida, sinó que és totalment diferent.


Espai
La història o relat es desenvolupa als països càlids en un principi i més endavant el Savi se’n torna als països més freds.
Més tard, la història transcorre en un balneari i finalment al país on regnava la princesa.

Època
En la narració no s’esmenta res de l’època en que transcorre la història.